Més bolets al bosc vol dir més gent. I això, sovint, va lligat a males praxis i més malestar entre veïns i propietaris forestals. Aquest any, s’ha notat un increment de colles de gent que accedeixen a finques privades per collir bolets, que després venen a restaurants i mercats. Es tracta d’una pràctica d’economia submergida, no regulada i, per tant, al marge de la llei. El Khalid porta tota la temporada de bolets buscant-ne. “Em paguen 5 euros el quilo de camagrocs i, després, ells els venen a 30 euros o més al mercat o als restaurants”, explica. Tot plegat torna a situar en el punt de mira l’etern debat sobre si cal o no regular la recol·lecció de bolets.
El Khalid fa cinc anys que, durant la tardor, es dedica a collir bolets. Arriba al bosc cap a les sis del matí i s’hi està fins ben entrada la tarda. Tot el que recull ho ven i d’aquesta manera es pot guanyar uns diners que l’ajuden a passar el mes. “Sense papers és difícil treballar i així puc tenir diners per menjar”, explica.
Com ell, hi ha més gent que s’hi dedica. A mesura que la temporada avança, el preu del bolet també baixa i llavors, “el marge és molt menor”: “Si comptem la benzina i les hores que ens hi passem, no guanyo gaire”, admet el Khalid.
Sense regulació
A diferència d’altres territoris com l’Aragó, Castella o Andalusia, on ja fa temps que s’apliquen regulacions en la recollida de bolets, a Catalunya no n’hi ha. Fa molt temps que se’n parla, però de moment no s’ha avançat legalment. Tot i això, Lluís Pallarès, sotsinspector dels Agents Rurals, explica que la Llei Forestal estableix que, per recollir qualsevol producte forestal d’una propietat privada, caldria el permís de la propietat. “Amb els mitjans de què es disposa ara mateix, és pràcticament impossible fer-ne el control i caldria una regulació que recolzi aquest fet”, subratlla.
A manca d’aquesta regulació, on els Agents Rurals poden centralitzar els esforços és en el control de residus, la circulació motoritzada i el control d’estacionament fora de llocs habilitats. “La nostra funció és mantenir l’equilibri entre la gent que habita el món rural i els recol·lectors de bolets”, explica.
Aquesta temporada, a Catalunya, s’han posat 175 denúncies per incomplir la normativa actual. I, en concret, a la Catalunya Central, se n’han posat 53.
Més pressió al Berguedà
Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, al Berguedà -una de les comarques boletaires per excel·lència-, s’ha detectat un increment d’aquest tipus de recol·lector. “És un problema per al propietari perquè li arrasen la finca i també per al boletaire que va a buscar bolets per a ell perquè ja no troba res”, explica Joan Casòliva, tècnic del Parc Natural.
Aquest any, la “pressió” de boletaires està sent “molt forta” perquè hi ha bolets. Succeeix en alguns punts concrets i la clau per evitar conflictes, segons Casòliva, està en la vigilància.
Indignació entre els propietaris forestals
La situació indigna propietaris forestals, que veuen com hi ha gent que treu un rendiment econòmic d’un producte que és de les seves finques. Des de l’associació de propietaris forestals del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el seu president, Ramon Enric Pintó, lamenta que hi ha molta gent que no sap que, quan va al bosc, està en una finca privada i, per tant, a casa d’algú.
Pel que fa a la recollida de bolets per vendre, lamenta que “el propietari del terreny estigui al marge de tot aquest negoci”. Per això, defensa que una bona fórmula seria que els diners que es puguin recaptar amb la regulació de la recol·lecció de bolets es destinin a la millora de les finques. Per tot plegat, es planteja la possibilitat de crear un vedat similar al que ja té per a la caça.
Boletaires a favor de la regulació
L’extracció del bolet per fer negoci també perjudica el petit boletaire, que no troba res perquè algú altre ja ha “arrasat” el bosc. Per això, associacions de boletaires que històricament s’han mostrat contràries a la regulació de la recollida de bolets, ara veuen amb bons ulls la posada en marxa de limitacions. Ramon Minoves, de la Penya Boletaire de Berga, proposa que es facin llicències similars a les que ja existeixen en el camp de la pesca o la caça. “La fórmula de com s’ha de regular l’ha de decidir l’administració, però els propietaris forestals també hi tenen molt a dir”, explica, i insisteix en què regular “no vol dir prohibir”.