Òscar Ordeig i Molist (Vic, 1978) és diputat al Parlament de Catalunya des del gener de 2014 pel Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya. Aquestes són les terceres eleccions on el també primer secretari dels socialistes lleidatans es presenta com a candidat.
Si fem cas de les enquestes, podríem tenir al Partit Socialista al capdavant de la Generalitat, de la Moncloa i de la Paeria. Què suposaria això per a la demarcació?
Portem 10 anys perduts a la Generalitat per culpa de Junts i ERC. Necessitem un canvi: el sector públic ha retrocedit, tenim tots els treballadors de la Generalitat en peu de guerra, estem a la cua de les renovables i de la gestió de l’aigua, els resultats PISA són molt dolents, a les zones rurals tots els alcaldes es queixen que la Generalitat no està al seu costat, les grans infraestructures estan encallades… Hi ha un greu problema de funcionament de l’administració de la Generalitat. A tot això li hem de sumar que Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran no estan tenint la presència que haurien de tenir en les polítiques del Govern. Som el 40% del territori i el 6% de la població i, per tant, el que necessitem és una política que tingui en compte la nostra realitat.
L’actualitat de la demarcació ve marcada per les protestes agrícoles. No només a Catalunya, sinó també a les portes de la Moncloa. Quines propostes té el PSC per revertir la situació?
El Govern de Junts i Esquerra ha perjudicat el sector agroalimentari. Tan grans empreses del sector privat com petites explotacions familiars es queixen de la lentitud de l’administració, de les traves burocràtiques i de la falta de suport. A més, ERC difon un missatge negatiu sobre el sector agrari, com que no es poden modernitzar els regadius per falta d’aigua o que no es poden fer granges perquè van contra el medi ambient. Aquest sector és el més important de l’economia catalana i és el que més creixerà en les properes dècades, però per aconseguir-ho hem de desencallar les infraestructures necessàries, com la modernització dels regadius; no posar en qüestió el model càrnic, sinó modernitzar-lo i millorar la seva gestió; no posar traves administratives i posar ordre en tots els tributs autonòmics que tenim, perquè en tenim 15, som la comunitat autònoma amb més impostos i una de les que menys recapta, per tant, cal apostar per una tributació progressiva segons la renda i bonificant sectors essencials com l’agricultura.
Ha fet esment a la modernització dels regadius. A la demarcació fa anys que s’espera la del Canal d’Urgell. Per què encara no és una realitat?
Ha fallat per tres coses. U, per la falta de visió de futur sobre la importància de la modernització del regadiu respecte a l’eficiència en la gestió de l’aigua i la millora que suposa en la producció, l’aplicació de tecnologies i el relleu generacional. Dos, ha faltat capacitat per veure que és un projecte que només serà realitat si tots ens hi sumem. En comptes d’enfrontar-se al govern de l’Estat, aquí s’haurien d’haver donat la mà els tres agents implicats: Regants, Generalitat i Estat, per arribar a un acord estratègic que és important per Lleida, però també per Catalunya i Europa. S’hauria de fer un pla plurianual de deu anys d’inversió de cadascun dels tres i tirar-ho endavant. I per últim, tornem a la manca de gestió i el desgovern de la Generalitat que no ha estat capaç d’executar la modernització. Per tant, si arribem a la Generalitat, ens comprometem a impulsar un acord a tres bandes que posi fil a l’agulla al Canal d’Urgell i estableixi un pla de finançament a deu anys vista.
L’agricultura és clau per arrelar la població al territori, que és un dels altres punts calents del futur de la demarcació. Quin és el projecte del PSC en matèria de despoblament?
Els nivells d’inversió a Lleida i Pirineu encara són inferiors als que hi havia l’any 2010 quan vam deixar la Generalitat. En aquests moments el Govern es guia per la població que tenim i nosaltres defensem que hi ha d’haver una discriminació positiva i guiar-nos en funció del territori que tenim. Hi ha certs temes essencials que fixen la població: serveis públics bàsics, com el metge, l’educació, la salut i serveis socials. Has de tenir fibra i cobertura 5G; carreteres per poder-te desplaçar; regadius modernitzats i, sobretot, oportunitats laborals. Tenim una indústria que ens l’estem deixant perdre, per això és important insistir en el pacte nacional per la indústria i que aquest tingui una visió territorial. Hem de donar ajudes a les empreses perquè siguin competitives, tant amb fons europeus com amb altres tipus d’ajuts o amb infraestructures que necessiten al seu voltant. Això farà que la gent competitiva es pugui guanyar la vida i no hagi de marxar.
En algunes zones, especialment del Pirineu, també hi ha manca d’habitatge.
Tenim un greu problema amb l’habitatge, sobretot amb la gent jove dels pobles que se n’ha d’anar a les grans ciutats. Durant els darrers 14 anys, els governs d’ERC i Junts han fet zero política d’habitatge, tant a les ciutats com a les zones rurals. Nosaltres proposem diverses fórmules: ajudes al lloguer, a la rehabilitació de cases abandonades i de centres històrics a través dels plans de barris. També cal donar suport als ajuntaments perquè, en determinats escenaris, puguin expropiar propietats que fa anys que no es fan servir en llocs estratègics i, finalment, la construcció de pisos socials. Nosaltres tenim una aposta per augmentar durant la propera legislatura la construcció d’habitatge de construcció pública i facilitar la construcció de noves àrees de creixement, perquè a vegades també sembla que els pobles petits no poden créixer. Si augmentem el parc d’habitatges i pisos, també estarem fent baixar el preu i possibilitarem que la gent jove pugui quedar-se.
Sense moure’ns del Pirineu, parlem d’infraestructures. El territori fa anys que reclama l’Eix Pirinenc. En quin punt es troba?
Nosaltres ens comprometem a signar el conveni i a executar les obres de l’Eix Pirineu. Els pressupostos generals de l’Estat hi han destinat 260 milions, però ara tot està pendent que la Generalitat decideixi en quins trams s’executen les millores. Després, el que haurem de fer és aixecar la mirada i pensar en una reforma integral de l’Eix.
A la Plana els municipis també esperen l’autovia Lleida-Balaguer, però el seu model ha generat debat. Quina és la postura del PSC?
És un projecte que s’ha quedat estancat, està igual que com el vam deixar nosaltres l’any 2010. El territori vol els dos carrils per banda, però ERC només vol el dos més u. Estem davant d’un Govern que no escolta els seus municipis, de fet, hi ha alcaldes d’Esquerra que ens venen a demanar que convencem al seu Govern. No podem posar en qüestió que s’hagin de fer carreteres. Vivim en un territori on no hi ha xarxa ferroviària a tot arreu i, per tant, la gent s’ha de moure si o si per carretera. És un eix importantíssim, tant per la Plana com pel Pirineu.
Les negociacions entre ERC i PSOE han portat a un acord en el traspàs del servei de Rodalies, que en el cas de Lleida es veu reflectit en la línia a Cervera. Quins són els següents passos del servei ferroviari a la demarcació?
Cal fer un pla de Rodalies per la demarcació de Lleida i això no és només augmentar les freqüències de tren cap a Cervera, és fer un replantejament de totes les freqüències, de totes les línies amb Tarragona, amb Aragó i amb Barcelona i enllaçar-ho també amb més freqüències, horaris i línies d’AVE i Avant, així com amb els autobusos. Per tant, hi ha molta feina per fer.
Els usuaris també demanen més freqüències d’AVE i Avant i això depèn del govern del PSOE a Madrid.
Ens comprometem a fer la gestió necessària per ampliar les places d’Avant, sobretot a la línia a Barcelona. Som conscients del problema i, per tant, això s’ha de resoldre.
Per aconseguir aquests reptes és necessari un nou finançament per a Catalunya?
El finançament està caducat des de fa molts anys. Junts i ERC no han fet res per millorar el finançament català. Han seguit la política del “com pitjor, millor” i no s’han assegut a les taules de negociació. Nosaltres ens comprometem a millorar el finançament i a executar el que ja deia l’Estatut: crear un consorci tributari conjunt amb l’Estat i la Generalitat per gestionar els impostos.
Tot apunta que serà necessari pactar després dels comicis. Preveuen repetir les aliances que tenen a Madrid, per exemple, amb els Comuns i ERC, o deixen la porta oberta?
L’última paraula la tindran els ciutadans, però no contemplo cap escenari que no passi per la presidència de Salvador Illa. Si hi ha d’haver acords, que ja es veurà, no podem reeditar el fracàs d’aquesta legislatura.
Tem que les negociacions a Catalunya puguin trencar el fràgil equilibri que tenen al Congrés dels Diputats?
No concebem que algú pugui utilitzar les eleccions catalanes per bloquejar projectes per a interessos partidistes. Crec que la ciutadania tampoc ho entendria. Si algú ho fa, ho haurà d’explicar molt bé, perquè si algú vol desestabilitzar el govern de l’Estat, haurà d’explicar a favor de qui està. Perquè l’alternativa al govern de Pedro Sánchez és Vox i el Partit Popular.
