La presentació del programa d’actes organitzat per la Paeria amb motiu del centenari del naixement de Jaume Magre m’ha fet recuperar un article que vaig dedicar a l’il·lustre mestre i polític cerverí l’any 1999. El referit escrit es referia més concretament a la Petite Galerie, “la més emblemàtica petjada de llibertat que va aportar a Lleida Magre”. Situem-nos als anys 60. La Petite Galerie fou el braç artístic de l’Alliance Française, una institució incòmoda per al règim, fins al punt que el bisbe Aurelio del Pino Gómez va prohibir la benedicció de les instal·lacions. Magre se’n va poder sortir perquè Antoni Hernández Palmés el va avalar davant el governador civil José Pagès. L’Alliance, l’Esbart Màrius Torres, els Huracans eren la resistència cultural contra el franquisme. La Petite Galerie donava aixopluc a les avantguardes artístiques, i el Carrefour –del qual Magre n’estava encara més orgullós– al debat lliberal (no pas els grans magatzems, eh!). Tot plegat per esperonar, en paraules del mateix home platejat, “la necessitat de pensar”, un hàbit que, ara en democràcia, desatenem massa sovint.
Sessió: No iniciada
