Isabel París, una pintora originària d’Artesa de Lleida que va tenir Josep Benseny com a mestre i que va estudiar Belles Arts a Barcelona en èpoques difícils gràcies a les beques que va obtenir pel seu talent, va morir la nit de dimarts a dimecres a Lleida als 90 anys.
Segons va explicar el seu fill, Ramon Carrera, Isabel París encara pintava els seus quadres fins fa poc temps a la Galeria d’Art que tenia al Carrer Pau Claris de Lleida. “Tenia un do innat”, explica el seu fill, que recorda que la seva mare va guanyar una beca per anar a estudiar a París i que finalment la va rebutjar. L’ambient d’aquella Lleida de la primera meitat del segle passat, marcada per una tendència conservadora, van limitar les aspiracions d’Isabel París. Al final no hi va anar i això segurament va tallar la seva “projecció internacional”, explicava ahir el seu fill a LA MAÑANA, que feia notar que el fet de ser filla única també hi va tenir molt a veure.
De fet, els dots d’Isabel París com a dibuixant van aflorar d’hora. Ben aviat la van becar per anar a estudiar amb Josep Benseny a Lleida. Va arribar un punt que Benseny va dir “jo ja no li puc ensenyar res més perquè em supera”, explica el seu fill que va dir el pintor lleidatà. En paral·lel la van becar per estudiar a l’escola de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Després va estudiar Belles Arts i va ser llavors quan la van becar per anar a París.
A partir d’aquell moment la seva carrera va agafar una altra direcció. Va obrir una botiga de comestibles amb el seu marit al Carrer Cavallers però “a estones pintava”, diu el seu fill. Poc a poc li van anar fent encàrrecs i el retrat va ser el gènere en el que més va excel·lir. La pintura figurativa amb una part “onírica” són les claus que expliquen la seva creació artística, que també es pot trobar als frescos que hi ha a l’església d’Artesa de Lleida i a la sala d’actes del consistori del seu poble natal. Isabel París havia fet exposicions a la sala que tenia l’antiga Banca Catalana a la Plaça Sant Joan a més de classes de pintura a la galeria que regentava al carrer Pau Claris de Lleida. “Si hagués anat a París…”, deia ahir el seu fill lamentant que aquell temps “era un món d’homes”.
