Bé, no ha estat realment una inversió, o com a mínim una inversió voluntària. Fa nou dies vaig intentar fer un ingrés en efectiu al caixer de l’oficina del Banco Santander de Francesc Macià. Sembla que em vaig excedir en la quantitat permesa, així que la màquina va escopir tots els bitllets. Però segurament el caixer encara no havia esmorzat, perquè en pocs segons se’m va cruspir 150 euros. Entro a l’oficina i una empleada em comenta que en horari d’atenció al públic no es pot obrir el dispositiu per raons de seguretat, i que el dilluns em diria quelcom. Dilluns no rebo cap trucada i, tot i telefonar repetidament al telèfon oficial de la sucursal, em surt sempre una veu dient que “la línia està ocupada”. Dimarts, com diu la cançó, naps: em passo per l’oficina i una altra xicota em comenta que encara no han mirat el caixer i que ja em trucaran. Dimecres, silenci total. Dijous em truca la noia, em demana –per tercer cop– que expliqui els fets i em diu que el caixer no funciona bé (com l’organització del banc, penso jo) i que encara no han pogut fer res. Aquest divendres, res de res. Demà farà ja 10 dies d’aquest doble atracament (a mi m’atraquen, alhora que la maquineta s’atraca de bitllets) i no tinc clar si podré resoldre el tema. Menys mal que el web del Santander afirma que les operacions via caixer són “ràpides i segures”. I la meva pregunta és: tinc dret a demanar interessos per aquest temps de confiscació dels meus dinerets? Afirma una dita santanderina que “Mucho de Boo y poco de Guarnizo” (parlar molt i fer poc). Què docta és la saviesa popular!
Sessió: No iniciada
