Tot just acaba de començar 2025 i és obligatori reflexionar sobre aquest nou exercici. Les previsions apunten a una caiguda del PIB. Hi ha certes discrepàncies a l’hora de concretar el creixement, aquestes van dels que parlen d’un augment del 2,4% i els que arriben fins el 2,6%, això suposa una caiguda, aproximada, de mig punt percentual. Tanmateix, les preocupacions estan en quatre camps: aranzels, preus, comerç internacional i actitud del Banc Central Europeu (BCE).
Comencem pels aranzels. Tothom està convençut que el nou president dels EUA Trump aixecarà la bandera proteccionista pujant aranzels i reduint les importacions. Europa farà el mateix, de moment ja ha començat a fer-ho amb els automòbils xinesos. Naturalment, Xina ha contestat pujant els seus aranzels. D’entrada, això reduirà el comerç internacional produint una inflació interna per mantenir la taxa d’excedent afectada per no poder vendre a l’exterior per aquest increment dels aranzels. Fins ara els preus, des de la reducció del tipus d’interès per part del BCE, s’han estabilitzat, o millor, el seu increment ha estat molt més moderat. Continuarà aquesta moderació? A curt termini, no, almenys a Espanya. Per què? Perquè a partir de l’1 de gener tots els productes alimentaris han recuperat l’IVA que tenien abans de la seva exempció. L’única novetat és la de l’oli d’oliva que passa a tributar el 4% dels productes de tipus reduït.
Encara que aquesta actualització (portàvem ja un trimestre amb una adaptació del cinquanta per cent i ara s’aplica l’altra cinquanta) no tingui efectes importants en l’IPC (pel poc pes d’aquests productes dins els 491 articles que configuren la cistella de l’índex), si que tindrà efectes l’IVA de la llum que recupera el 21% i la puja del gas, d’acord amb el seva alta demanda i reduïda oferta. D’altra banda, a la zona euro ja el mes passat la inflació va repuntar en un 2,4%, després d’una estabilització que es va mantenir des del mes de juliol on la inflació va arribar al 2,6%.
Què farà el BCE? Com reaccionarà davant aquestes noves tensions en els preus que poden anar en augment si la nova política aranzelària tira endavant? Aquesta és la gran incertesa. Un canvi de política per part del BCE i passar de l’actual de baixar el preu del diner a fer un gir de cent-vuitanta graus i tornar-lo a pujar pot tenir uns efectes negatius tant en el cost de finançament com en el consum familiar que veurà com, un cop més, l’amortització de les seves hipoteques es tornarà a encarir.
