L’escassetat d’habitatges de lloguer social a la demarcació de Lleida és una realitat actualment, amb només 3.729 pisos amb alguna protecció construïts des de l’any 1993, segons dades del Pla territorial sectorial d’habitatge. A Catalunya, el lloguer social representa l’1,7% del parc d’habitatge, mentre que a Espanya és el 2,5%, ambdues xifres molt lluny de la mitjana europea, que se situa en el 9%. El Govern preveu arribar a aquest número l’any 2044, tot i que agents del sector són “escèptics” amb el compliment dels plans de l’executiu català.
Les dades de la secretaria d’Habitatge posen de manifest que Guissona és el municipi català de més de 5.000 habitants que té una taxa més alta, amb 79 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. El municipi de la Segarra supera totes les capitals de comarca de la demarcació. En aquest sentit, Lleida en té 14,4; Balaguer, 14,5; Mollerussa, 13,8; Tàrrega, 11,1; Cervera, 13; Solsona, 9,5; les Borges Blanques, 8,8; Vielha, 11,6; la Seu d’Urgell, 17; Tremp, 16,3; Sort, 5; i el Pont de Suert, 1,3. Altres localitats com Alpicat o Artesa de Segre tenen 3 i 11,8 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. En relació amb els pisos socials construïts entre el 2002 i el 2023, les dades mostren que a la ciutat de Lleida s’han construït 2.030 habitatges socials, a Balaguer (256), a Mollerussa (207), a Tàrrega (203), a Cervera (123), a Solsona (87), a les Borges (55), a Vielha (67), a la Seu d’Urgell (214), a Tremp (97), a Sort (11) i al Pont de Suert (3).
D’altra banda, hi ha molts municipis de les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran que durant les últimes dues dècades no han fet cap construcció de protecció oficial. Maials, Seròs, Os de Balaguer, Camarasa, Organyà o la Vall de Boí, són alguns d’ells. De fet, dos de cada tres municipis no han registrat cap habitatge social en 20 anys, segons dades de la secretaria d’Habitatge, que també mostren que el 2023 es van acabar 2.243 nous pisos de protecció oficial al país, la dada més alta des del 2012. Alhora, les sol·licituds per accedir-hi s’han triplicat en els últims deu anys fins les 46.608 l’any passat. En conjunt, les llars catalanes que gaudeixen d’algun tipus de protecció, ja siguin de lloguer, de compra o de cessió d’ús, es quantifiquen en 116.196 a finals del 2023. Vuit de cada deu d’aquestes són de promotors privats públics, mentre que la resta són projectes de cooperatives o de promotors sense ànim de lucre.
Ja s’ha esmentat que Lleida n’aplega 3.729. Barcelona és la que lidera el rànquing amb 21.909, a molta distància de la resta. La proporció de llars assequibles a cadascun dels àmbits territorials és força equivalent a la població. Ponent acumula el 6,6% dels habitatges protegits i el 4,7% de la població del país, mentre que al Pirineu se situa en l’1% en els dos casos. L’any 2023 va ser el de major construcció d’habitatge social en una dècada a Catalunya, amb 3.491 habitatges protegits iniciats i 2.243 finalitzats, representant un 16% dels nous habitatges totals. Tot i aquest augment, a un total de 407 poblacions no existeixen llars amb aquesta qualificació. Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors de Catalunya, va criticar que els “llargs processos burocràtics obstaculitzen aquests projectes, retardant-ne l’execució més que la pròpia construcció”.
