M’arrisco a opinar sobre el darrer cas de corrupció que s’ha fet públic tot i que, tenint en compte les notícies que surten cada dia, és molt probable que quan es publiqui l’article hi hagi noves dades que ara ignoro.
Aquesta setmana hem conegut un informe de la Guàrdia Civil que revela unes converses absolutament comprometedores entre el Sr. Cerdán, fins ara secretari d’organització del PSOE, i d’altres membres del partit, referint-se a comissions que s’haurien cobrat per l’adjudicació de contractes públics. Lamentablement, no és una revelació que ens sorprengui, tot i que ens hauria de deixar horroritzats. Fa massa temps que el nostre sistema democràtic es veu afectat per casos com aquest que moltes vegades han abocat a condemnes judicials fermes per corrupció.
Però davant d’aquests casos, massa habituals, jo crec que estem obligats a distingir dos aspectes diferents. D’una banda, el més directe i indiscutible: qualsevol servidor públic sobre el qual pesin acusacions versemblants de corrupció ha de dimitir, o ser cessat, immediatament. No es pot tolerar que hi hagi servidors públics sobre els quals hi hagi sospites raonables i fonamentades de corrupció. En cap cas. La dimissió és obligada i si l’interessat no la presenta, se l’ha de cessar.
Però per una altra banda, hi ha la presumpció d’innocència que ens empara a tots i que tots estem obligats a respectar. Al Sr. Cerdán no se l’ha declarat culpable de res. Només hi ha un informe policial que l’involucra en una trama corrupta. Un informe versemblant, però no seria la primera vegada, ni l’última, que una sentència s’apartés dels informes policials. Entenc, per tant, que és un error groller considerar el Sr. Cerdán responsable de corrupció per un simple informe policial. Podem considerar que és sospitós de corrupció, però no tenim dret a considerar-lo corrupte, llevat que ell mateix ho reconegui, cosa que no ha fet fins ara.
Dic això perquè en la compareixença davant dels mitjans de comunicació que va fer dijous el president del govern, va justificar la dimissió/destitució del Sr. Cerdán en el convenciment de la seva culpabilitat. Perquè, sinó, va demanar-nos perdó per haver-hi confiat? És evident que dijous el Sr. Sánchez donava per fet que el Sr. Cerdán era un corrupte, cosa que només es sostenia en un simple informe policial. A no ser, naturalment, que el president sabés per fonts pròpies que realment ho era, cosa que encara l’implicaria més directament.
Tot això té a veure amb un clam que vinc fent –en el desert– en protesta per la gestió d’aquesta mena de casos. Dimitir quan un servidor públic és acusat, amb indicis raonables, de qualsevol delicte, no implica en cap cas reconeixement de culpabilitat. És una simple conseqüència d’aquesta acusació i d’aquests indicis, i del dany que això pot fer a l’interès públic. Però massa cops –gairebé sempre– se’ns diu que no es dimiteix perquè això seria tant com acceptar una culpabilitat implícita, cosa que no s’aguanta de cap manera. I ara el Sr. Sánchez, també implícitament, avala aquesta tesi quan abomina del Sr. Cerdán, no perquè sigui sospitós, sinó perquè el reputa culpable, sense que hi hagi cap motiu consistent –jurídicament parlant– per fer-ho.
