Com a balaguerí hi ha dos festes de guardar (el Sant Crist i la Transsegre). Es fan en èpoques molt diferents. La primera al novembre, quan les boires comencen a treure el cap tot just passat Tots Sants. La segona al juliol, una festa que consisteix a baixar en barca del Pont Trencat de Camarasa a Sant Llorenç i del Partidor de Gerb a Balaguer tot navegant el Segre. L’Almiral’s Club Light, l’entitat que es va inventar aquesta festa, hauria de tenir algun dia un reconeixement de país per la bona pensada que van tindre. Deia que a Balaguer hi ha dos festes de guardar però d’ençà de la pandèmia la Transsegre no ha tingut sort. El primer estiu, el del 2020, es va suspendre perquè amb el Covid campant a tort i a dret no era el moment de complicar les coses. Un any després es va fer una baixada simbòlica de només tres quilòmetres i la cosa va quedar sense encís. Però el 2022 es va recuperar la festa tal com s’havia fet sempre. Tant és així que a la nit (perquè aquesta festa també és de concerts i de gresca) es va programar un concert de l’Elèctrica Dharma. Però amb les ganes em vaig quedar perquè una setmana abans vaig agafar el Covid i estava confinat. Ho vaig entomar amb filosofia pensant en l’any següent. Però el 2023 hi havia sequera i no es va considerar adequat fer una festa llançant-se aigua a galletades entre barca i barca. I tenien raó. Com que soc resistent com Pedro Sánchez em vaig dir a mi mateix. “Tranquil, l’any que ve tornaràs a gaudir de la Transsegre”. I va arribar el 2024, un any amb una sola etapa de tarda de Gerb a Balaguer que tampoc va quedar gaire lluïda i per això em vaig encomanar al 2025. Tot estava a punt per una baixa de rècord però l’anunci d’una dana que no va passar de quatre gotes va obligar a suspendre l’etapa de dissabte i la de diumenge no la vaig poder veure perquè estava de guàrdia al diari. Confiava amb el 2026, doncs. Dos etapes. Per fi! Però l’onada de calor i la concatenació d’incendis d’aquesta setmana han provocat la suspensió de la baixada. I és un encert. El primer és la seguretat i no estressar més el territori (que se’ns crema) ni els Bombers (que estan fent una feina que no està pagada amb diners). Posem rumb al 2027 doncs i creuem els dits.














