La lectura de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans sempre sol resultar interessant. L’elevada perspectiva en què se situa i la naturalesa dels temes que tracta fan que tots ens puguem sentir encuriosits i també interpel·lats, d’una manera o altra, per les seves decisions. Aquesta setmana, per exemple, m’han cridat l’atenció dues de les sentències que ha dictat.
Una d’elles ha estimat un recurs interposat per l’associació maçònica Grande Oriente d’Itàlia contra la República italiana per una ordre d’entrada i registre a la seva seu i per la requisa de les fitxes de més de sis mil associats. Les diligències es feien en el marc d’una operació per descobrir la infiltració de les organitzacions mafioses dins de la franc-maçoneria. El tribunal dona la raó a la lògia maçona per aspectes que afecten la garantia de reserva i confidencialitat de les dades obtingudes. Tot i que ens pugui semblar una mica exòtic, no deixa de reflectir un perill real i ben actual per al nostre dret a la privacitat en el marc d’investigacions amb finalitats que puguin semblar-nos legítimes.
La segona planteja un tema també molt interessant, tot i que ja havia estat tractat en anteriors ocasions pel TEDH. El recurs, que el Tribunal estima totalment, va ser plantejat per un ciutadà de l’Aràbia Saudita contra Lituània. El demandant estava acusat i perseguit per la CIA com a sospitós de ser un destacat dirigent d’Al-Qaeda que havia intervingut en diversos atemptats. A finals de l’any 2002 va ser detingut a Dubai i va ser custodiat per la CIA en diversos països fins que a l’octubre de 2005 va ser transferit a un centre de detenció de Lituània, també controlat per l’agència estatunidenca. Va romandre en aquest centre fins al març de 2006. El govern lituà era coneixedor i havia autoritzat l’existència d’aquest centre. Després d’estar en un altre centre a l’Afganistan, al mes de setembre de 2006 va ser traslladat a Guantánamo, on encara es troba pendent de judici.
Les conclusions sobre la realitat dels fets que es declaren provats són complexes per la dificultat de prova, tenint en compte que el demandant ha estat detingut durant tot el període i que les condicions de detenció no facilitaven precisament el control dels seus moviments. De tota manera, el tribunal analitza la nombrosa documentació existent sobre les operacions subseqüents a l’11-S i també sobre Guantánamo i estima provada la relació que he resumit.
El Tribunal també fa una exhaustiva anàlisi de les condicions de detenció, el tracte dels detinguts, els sistemes d’interrogatori que s’utilitzaven, les garanties dels judicis i les penes a què s’exposaven, especialment la de mort. Considera que Lituània havia de conèixer aquestes condicions i que en no haver impedit que el demandant s’hi hagués de sotmetre, va incomplir les obligacions que li imposa la Convenció Europea. En concret, entén que al demandant se li va vulnerar el dret a la vida, a no ser sotmès a tortura, a un judici imparcial i a la vida privada i familiar.
