Foment del Treball denuncia que Catalunya pateix un dèficit en infraestructures tant des govern de l’Estat com de la Generalitat fins als 42.500 milions d’euros entre 2009 i 2023. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, va titllar aquesta xifra “d’escandalosa” i va denunciar que és una “situació intolerable” i “una presa de pèl” en la gestió de les diferents administracions publiques, tant de l’Estat com la Generalitat.
Com en altres anys, la patronal va demanar una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB català durat la presentació de l’estudi ‘El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023’.
La patronal reclama el compliment del Pla de Rodalies, l’ampliació de les línies L1, L2, L3 i L’4, així com del Tramvia al Camp de Tarragona, la unió del tramvia per la Diagonal, la licitació de l’encomana de gestió dels intercanviadors a Sant Cugat del Vallès i un nou túnel de FGC entre Sant Cugat i Barcelona.
Entre les propostes que fa Foment en l’àmbit viari, hi ha el desdoblament 2+2 a la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa; planificar una autovía de dos carrils per banda entre Montblanc i Andorra a la C-14, a l’N-260 entre Ripoll i Alp, a la C-13 de Lleida a Balaguer i la C-53 de Vilagrassa a Balaguer, a més de la licitació de l’encomana de gestió a l’N-260, l’N-II i dels 17 ramals de l’AP-7.
De la futura autovia de Lleida a Balaguer només n’hi ha fet el tram de Vilanova de la Barca. L’estudi informatiu de la variant de Térmens obria la porta a continuar l’obra amb un 2+1 i Territori ha encarregat ara un altre estudi al respecte i tant els ajuntaments de Balaguer, com el de Térmens i Vallfogona, han reclamat el desdoblament.
Pel que fa a la C-53 de Vilagrassa a Balaguer el projecte d’autovia, tot i ser una demanda històrica, està descartat. En aquest cas, Territori té sobre la taula un projecte amb variants que inclouria rotondes que combinarien el 2+1 d’entrada i sortida segons els fluxes de trànsit.
Foment també demana l’execució completa del corredor Mediterrani, l’ampliació del Prat i la connexió en alta velocitat amb els aeroports de Girona i Reus.
