Han estat dies de reconeixement a persones que han excel·lit per la seva fidelitat a Lleida. Gent que ha renunciat a grans recompenses professionals per no deixar la seva ciutat. És el cas de Joaquim Ureña, però també ho és l’exemple d’Antonio Prim, catedràtic de llatí dels instituts de Lleida i pare del fotògraf Toni Prim. La presentació del llibre Instants d’un temps va ser un homenatge del Toni al seu pare. Antonio Prim va ser un tipus humil i discret, que mai va gallejar de res. Tanmateix, quan va veure que el seu temps s’extingia, va voler fer una confessió al seu fill: “Toni, quan vaig fer a Madrid les oposicions a catedràtic de llatí vaig treure el número dos de tota Espanya”. Antonio Prim va rebre ofertes per treballar a la capital i, fins i tot, formar part dels tribunals d’oposicions. Va renunciar. Antonio Prim va argüir tres raons: Primera, a Lleida porto els meus alumnes a la Serreta, on es va lliurar el combat decisiu de la Batalla d’Ilerda a favor de Cèsar, que va decidir el futur de l’Imperi romà. Segona. Prop de Lleida hi ha Torrefarrera on tinc l’hort on soc molt feliç. I tercera, com volen comparar Madrid amb Lleida! Adónde va a parar!
Sessió: No iniciada
