Quan fem memòria o es vulgui escriure la història recent, haurem d’explicar sobretot, un munt de canvis. Moltes vegades no pensem en aquesta acceleració que ha redibuixat la manera de viure de tots plegats i que continua fent-nos tan diferents dels nostres ancestres. Fa cent anys els repadrins d’alguns de nosaltres havien crescut en cases sense llum elèctrica ni aigua corrent i ara no podem viure sense pantalles i aire condicionat. No és només una qüestió de tecnologia. En molt poques generacions ha canviat tot. També el treball, els costums o el lleure. La mateixa existència d’unes vacances és relativament recent. En la nostra memòria d’infantesa eren un període llarg, amb jornades i plàcides i aventures senzilles. Ara les vacances són un repte carregat d’ofertes i d’infinitat de pressions perquè en segueixis alguna. Una de les novetats de les darreres dècades és l’augment espectacular dels festivals d’estiu, especialment els musicals. Una llarga llista de propostes de tota mena, de músiques de tots els temps i de tot el món que mouen milers de persones. A més del mostrari d’intèrprets i repertoris, molts festivals afegeixen atractius temàtics, gastronòmics, o descobreixen indrets especials a la natura o en entorns monumentals.
Tenim festivals de tota mena: públics, privats, municipals, d’associacions, subvencionats, emergents, alternatius, benèfics, exclusius, populars, gratuïts o caríssims, multitudinaris o de petit format… Són excusa per visites patrimonials, acampades de joves, actuacions sorpresa. Ja formen part de les ofertes turístiques i de lleure de les nits a les ciutats d’arreu del món, i altres han esdevingut una icona del lloc on es fan i una marca internacional reconeguda. A moltes poblacions aquestes propostes culturals, però també comercials i de marca, són el plat fort de l’any i roben el protagonisme a la Festa Major, aquella que abans era tan sonada, deixant-la més prima amb només els elements tradicionals i algun entreteniment per la canalla i els més vells.
Amb l’oferta que hi ha, tothom pot trobar un festival (un “fest”, pesats!) que li agradi, especialment a l’estiu i sobretot al juliol. També a les comarques menys poblades i allunyades de la metròpoli i dels llocs plens de turistes. Però no cal patir si al vostre poble no teniu festival. Un petit espectacle de proximitat pot ser molt satisfactori. I si podeu fer vacances, són d’agrair unes estones de silenci i de descans, uns ocells, el vent a les fulles o la remor de l’aigua.
