Aquest cap de setmana se celebra a Santa Bàrbara el Festival Rihihiu. Però què vol dir rihihiu? El doctor Roger Pla, amb el que compartim caminades pel territori, m’explica que durant la seva infància a Santa Bàrbara (Montsià), si anava a fer alguna entremaliadura, la seva mare amollava un advertiment preventiu: “No facis rihihiu!”. Tanmateix, aquesta és només una de les funcions i significats del terme rihihiu, que no és pròpiament una paraula, sinó l’onomatopeia d’un crit ancestral que servia per comunicar-se a distància entre els habitants de les masades, les finques rústiques amb casa habitada. En l’època que no hi havia telèfons, feien un rihihiu per advertir l’arribada d’algú, per avisar que s’estava a punt per marxar, per convidar a una entaulada, per oferir un intercanvi de productes del camp i fins i tot per anunciar una festa o una trobada. El Festival Rihihiu s’hauria anunciat abans a Santa Bàrbara fent un rihihiu. Ficats a buscar paral·lelismes, el rihihiu feia les funcions dels actuals xats. El rihihiu era una manera d’avisar “soc aquí, hi ha algú que em senti?”. Per als ebrencs, i especialment per als de Santa Bàrbara, el rihihiu no és només un sistema de comunicació rural, sinó “una expressió de veïnatge, convivència i solidaritat” entre les famílies de la comarca. El rihihiu és un bé cultural immaterial que mereix protecció més enllà de l’Ajuntament de Santa Bàrbara i de la Generalitat, abans que no es perdi del tot. La pròxima caminada faré pràctiques de rihihiu amb el meu amic Roger Pla, il·lustre ebrenc.
Sessió: No iniciada
