Queda més o menys un mes i mig per a les pròximes eleccions a la presidència de l’Estat espanyol, però des de la convocatòria dels comicis per part de Pedro Sánchez la maquinària electoral dels partits s’ha posat en marxa i la campanya encoberta ha arrencat sense penjada de cartells. Es preveu unes setmanes llargues d’un debat brut, polaritzat i en alguns casos més visceral que sensat i que pot acabar derivant en un autèntic femer polític. La immigració és el tema preferit de la dretada, mentre que la crisi de l’habitatge és la taula de salvació a què s’aferra el sector esquerranós per remuntar a les enquestes. Entremig queden temes cabdals que les persones assenyades que no es deixen endur pel cunyadisme d’uns i la demagògia dels altres haurien de tenir en consideració abans de decidir el seu vot. Immigració i habitatge no són temes menors, però tampoc l’educació, les pensions, la brutal inflació que patim o la greu crisi que viu el sector primari, per exemple. Tinc curiositat per veure que proposen els partits sobre els preus de la llum i la benzina, la gestió de la infraxarxa de trens que tenim, la modernització del Canal d’Urgell o les millores pendents a l’Eix Pirinenc. Temes, alguns d’aquests, que no apel·len a l’estómac ni mouen masses, però afecten el nostre dia a dia. Seria bo triar candidat llegint els programes electorals i no quatre tuïts a ‘X’. Però això potser és demanar massa.
Sessió: No iniciada
