Aquesta carrera de salt d’obstacles cap endavant de la nostra època és gairebé insostenible i és, per aquest motiu, que l’ésser humà arriba a la decadència en majúscules. La impossibilitat d’afrontar anímicament l’allau de desastres que la mateixa societat provoca fa que la intel·lectualitat advoqui per un estil més polític i deixi l’ofici a part, abandoni. És un procés, aquest, de dolce far niente turmentat, veiem com se’ns escapen de les mans les oportunitats, però ens rebolquem amb gust al sofà de vellut rivetat amb passamà daurat i negre, les hores passejant fora la terrassa entre arbusts que havien estat ben esporgats i amb certa esperança perquè sabem, com a humans maleïts que som, que només del fons del fang, es pot ressorgir.
Sessió: No iniciada
Menu
