La desinformació adreçada a les zones rurals i als agricultors manté en guàrdia la Comissió Europea (CE) i els experts en verificació a Espanya, sobretot a prop de les eleccions, i davant de crits sobre assumptes com Mercosur, el clima o la immigració.
Hi ha indicis d’un corrent de desinformació centrat en els habitants rurals i en l’agroalimentació, segons fonts de l’Observatori Ibèric de Mitjans Digitals (Iberifier), dels serveis de la CE i entitats vinculades al desenvolupament rural.
Rússia és un origen assenyalat, però no l’únic –fins i tot la procedència pot ser espanyola–, però és complex determinar-ne les raons.
Alerta a Brussel·les
En el procés d’aprovació de l’acord comercial amb Mercosur, els serveis de la CE han notat que hi ha campanyes de desinformació centrades en zones rurals per desacreditar la Unió Europea (UE).
El 2024, la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va demanar al comissari europeu d’Agricultura, Christophe Hansen, que combatés la desinformació rural a la carta per a aquesta legislatura.
La gerent de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR) i vicepresidenta de la xarxa europea ELARD, María José Murciano, confirma que Brussel·les els han demanat col·laboració per lluitar contra els ‘fakes’.
“Es pot advertir una deriva de la desinformació cap al territori rural” apunta a EFE el catedràtic de Periodisme de la Universitat de Navarra, Ramón Salaverría, coordinador de l’Observatori Ibèric de Mitjans Digitals (Iberifier) -que integra EFE Verifica i altres mitjans-.
Parla de dos vessants als països occidentals: el relacionat amb la crisi climàtica i, menys freqüent, l’associació de la immigració amb les zones rurals.
Pel que fa al canvi climàtic, la narrativa del negacionisme ha evolucionat cap a un qüestionament de les mesures que plantegen els organismes internacionals per frenar-lo.
Sobre l’enllaç entre el rural i la immigració, cita l’exemple de Torre Pacheco (Múrcia), on un discurs d’odi contra els migrants va inundar les xarxes l’estiu passat i es va materialitzar en aldarulls violents; el vector és la idea que l’arribada d’aquests estrangers “trastoca la pau o l’harmonia d’aquests llocs”.
Origen?
A la desinformació sobre agroalimentació, Salaverría distingeix tres actors: grans potències amb interessos geoestratègics, organitzacions polítiques o activistes i la “pura estafa” que pot tenir darrere interessos empresarials.
Rússia està assenyalada com un dels “grans agents de la ingerència i la manipulació informativa internacional” i difusor de narratives que afecten l’energia, la immigració o l’alimentació, però no és l’únic país d’origen, segons l’expert.
D’altra banda, Salaverría cita els crits d’organitzacions polítiques i activistes “de dreta i ultraesquerra”, en un context polaritzat, que també es dóna a Espanya.
Pel que fa als interessos empresarials, indica que les multinacionals i altres ens poden recórrer a procediments “poc edificants” per difondre narratives i que el resultat afavoreixi els seus interessos, és a dir, que es “desprestigiïn els productes dels (països) competidors”.
Però apunta que no es pot pensar que “les males arts només provenen de països tercers i que Espanya n’és víctima”, perquè l’origen d’aquestes mentides pot ser espanyol.
Segons EFE Verifica, al camp espanyol Marroc és rellevant com a diana de la manipulació.
Són vulnerables els habitants rurals?
Considerar més vulnerables els habitants rurals o no requereix una anàlisi “curosa” i “no presumptuosa”, segons Salaverría.
Esmenta estudis que indiquen que els més grans de 65 anys estan més exposats i a les zones rurals la població està més envellida, però per altra banda, veu justificat que les organitzacions agràries i els veïns argumentin que les administracions desconeixen els problemes dels seus territoris.
