La democràcia va dur a aquest país nostre moltes coses bones, sens dubte, tot i que per molta “Constitución que nos dimos entre todos” no està pas del tot consolidada. Entre aquestes coses bones, hi ha la llibertat d’expressió (tampoc del tot consolidada) i cal aprofitar la que tenim per criticar els polítics, que cal repetir-ho mil i una vegades: són on són i treballen del que treballen per servir els ciutadans, com va demostrar –i encara s’entesta en fer-ho– el president de València a l’hora d’afrontar la tragèdia de la dana, per citar només un exemple. Aquesta gent té l’habilitat que quan els fets estan clarament en contra seva utilitzen la paraula a veure si poden convèncer el personal, però ras i curt foten la pota per no aplicar allò tan savi de “boca muda, mai no és batuda”. ¿Com és possible que el ministre –paraula que ve del llatí i vol dir ‘servent’, ‘criat’ o ‘ajudant’– de Transports i per tant màxim responsable de Rodalies, que està immers en un caos intolerable, pugui dir textualment que “si hi invertim més fem inviable la prestació del servei”? Només queda respondre com un famós humorista: “¿Qué oyen mis ojos”?. Prou d’excuses ocurrents que encara emprenyen més la gent i facin el que han de fer: posar ordre a una situació que és una tortura per a molts ciutadans i els porta al límit de la salut mental. Si us plau, arreglin els problemes de la gent i no en creïn més.
Sessió: No iniciada
