Respirar tranquil·litat i puresa és un benefici per a la nostra salut. Viure a un poble és una oportunitat per connectar amb la naturalesa i mimetitzar-se amb l’entorn. Pots despertar-te amb el cant dels ocells, el xiuxiueig de les fulles o el broll de l’aigua. Ben mirat, el ritme frenètic de les ciutats és una quimera als entorns rurals. L’aire fresc i la dissipació del trànsit són analogia de relaxació, sobretot quan les andanes s’atapeeixen perquè les vies de tren són una calamitat. Som un país colonitzat i Renfe i rodalies n’és un exemple flagrant. La Generalitat no planifica les xarxes, ni els pressupostos ni inversions en trens, vies o vagons, atès que ho determina el govern espanyol. Nogensmenys, visc en calma dins de la meva bombolla rural, però si anhelo una Catalunya en forma de país, vull gaudir d’unes infraestructures solvents. Som una colònia perquè estem subordinats i oprimits. Tanmateix, al·ludint a Josep Pla, la vida lenta del camp és com un oasi.
Sessió: No iniciada
