Exconsellers de Salut han assenyalat aquest dimecres la necessitat d’integrar l’atenció sanitària i la social davant els reptes que plantegen l’envelliment de la població i la cronicitat d’algunes malalties. Ha estat en una taula que ha reunit sis de les persones que han ocupat la cartera de Salut a Catalunya, Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comín (Xavier Pomés no hi ha pogut assistir), en el marc del primer Fòrum de Salut i Benestar Social, organitzat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Geli ha afirmat que és una “urgència” anar més enllà de la cooperació i la coordinació entre serveis i oferir de forma conjunta la cura sanitària i la social. Comín, per videoconferència, ha anat més enllà i ha proposat traspassar algunes competències del Departament d’Afers Socials a Salut.
Un dels eixos centrals de la taula rodona dels exconsellers de Salut ha estat com el model sanitari s’ha de replantejar davant l’envelliment de la població i la prevalença de malalties cròniques. Han assenyalat la necessitat de treballar de forma conjunta els serveis socials i sanitaris i també han parlat d’integrar-los. Després de la taula rodona, el president del CSC, Manel Ferré, ha resumit que davant d’una societat “molt canviant” i d'”un escenari d’inestabilitat política, social econòmica”, “hem d’intentar treure el màxim profit possible a tots els recursos i crear sinergies entre salut i social”.
Una altra idea en què han coincidit els exconsellers, cadascun amb els seus matisos, és que el model sanitari català funciona, que és un “èxit conjunt” i que ofereix un molt bon nivell assistencial. Ara bé, també hi ha hagut advertències. Trias ha alertat que el sistema està “col·lapsat” perquè “està sotmès a un estrés que no és suportable” i la resta d’exconsellers han assentit quan la conductora de l’acte, la periodista Ariadna Oltra, els ha preguntat si es van trobar amb un sistema col·lapsat. “Però estaves convençut que te’n sortiries”, han apuntat.
Espasa ha assenyalat que, tot i que el sistema necessita més recursos, més planificació i més coordinació, “no estem tan malament i això és perquè el model és bo”. “La salut i el benestar són un valor d’ús i han d’estar fora del mercat. No es poden mercantilitzar”, ha subratllat. Trias ha valorat que “cada euro que inverteixes en salut genera riquesa i la gent no n’és conscient”. “El que està passant en recerca i start-ups és un èxit absolut i total”, ha destacat.
Una altra reflexió de consens ha estat que el sistema sanitari és l’estructura a Catalunya que “més rendiment de comptes fa”. Boi Ruiz ha recalcat aquest “valor de transparència” que “cap altre servei públic té amb aquesta profunditat” i ha posat com a exemple la publicació de les llistes d’espera en el sistema sanitari. Ruiz ha fet aquesta reflexió sense esquivar al període de crisi que li va tocar governar: “No es podia baixar el cost en personal ni en farmàcia. L’accés a prestacions havia d’ajornar-se, més llistes d’espera”.
Un altre tema que interessa molt els exconsellers és la integració de les noves tecnologies. Rius ha destacat que han d’aplicar-se perquè aportin “valor” al sistema sanitari i Espasa ha assenyalat que s’han d’incorporar “democràticament, sinó són font de desigualtat”. Trias ha afirmat que “el que genera desigualtat és no aplicar-les”.
Trias carrega contra Colau pel dentista municipal: “”El que no pot ser és que cada boig inventi una cosa”
Un altre debat que s’ha posat sobre la taula, en aquest cas per part de Geli, és l’ampliació de la cartera de serveis; si s’ha d’abordar, de quina manera i en quins casos. L’exconsellera ha posat com a exemple el servei bucodental, que marca “la diferència per raó de de classe social”
Trias s’ha afanyat a afegir que si es vol ampliar la cartera de serveis “s’ha de fer dins el sistema que tenim” i sense trencar-ne la “planificació”. “El que no pot ser és que cada boig inventi una cosa i creure’s que fa la gracieta. Tenim dentistes treballant als CAPs i alguns diuen ‘Ara farem una empresa municipal'”, ha carregat Trias contra el dentista municipal que ha impulsat el govern d’Ada Colau, si bé no ha nomenat explícitament l’alcaldessa ni aquest projecte. “Això és la destrucció del sistema i hi ha gent que es creu que és molt ‘progre”, ha reblat.
Vergés: “No necessitem sistemes paral·lels”
La consellera de Salut ha clausurat la jornada de reflexió amb algunes idees en sintonia de les havien sortit a la taula rodona dels extitulars. “Salut no és un departament que gasta, sinó que inverteix”, ha afirmat la consellera. D’altra banda, Vergés ha advertit: “No necessitem sistemes paral·lels, sinó el màxim d’integrats i coordinats, cadascú amb els seves competències. Haurem de fer debats profunds del que volem en cartera i per a qui ho necessitem urgentment”.
Iglesies afirma que serveis socials no poden resoldre els fracassos d’altres sistemes
El secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, també ha intervingut en el fòrum i ha indicat que “seguirem fracassant lluitant contra l’exclusió si el sistema de serveis socials es caracteritza com la instància que ha de resoldre els fracassos d’altres sistemes de l’estat del benestar, com el de salut, sistema educatiu, mercat de treball, habitatge o el sistema de justícia”. Iglesies ha advertit que si es conceptualitza el sistema de serveis socials “com el cotxe escombra de l’assistencialisme, no arribarem mai enlloc”.
Toledo i Belgrad
El Fòrum de Salut i Benestar Social ha estat organitzat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya, conjuntament amb l’Institut de la Pau de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Universidad de Castilla-La Mancha. La trobada, que ha tingut lloc al Recinte Modernista de Sant Pau, també ha comptat amb la intervenció del president de l’Institut de la Pau de l’ONU, Federico Mayor Zaragoza. El fòrum celebrarà cada edició en una ciutat diferent entre les tres seus dels organitzadors i les properes tindran lloc a Toledo i Belgrad.
En línia del que s’ha debatut al llarg del fòrum, el president del CSC ha afirmat que el consorci “vol impulsar un nou model sanitari i social a Catalunya que s’adapti a les noves necessitats de la ciutadania i que tingui com a base el consens i el món local”.
