Restringir el consum de sucre en els primers mil dies de vida -des de la concepció als dos anys– redueix el risc de sofrir diabetis i hipertensió en la vida adulta, segons un estudi basat en el racionament d’aliments aplicat al Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial.
L’estudi, els detalls del qual s’han publicat aquest dijous en la revista Science, confirma que el desenvolupament primerenc és un període crític per a la salut de les persones a llarg termini i que seguir una dieta inadequada en aquest període té conseqüències negatives en l’edat adulta.
A pesar que les directrius dietètiques recomanen no afegir sucre en els primers anys de vida, als Estats Units és freqüent sofrir una elevada exposició al sucre des de l’úter -a través de la dieta materna- i durant la lactància materna i l’alimentació específica per a bebès.
A més, les recerques suggereixen que la majoria dels lactants i nens petits consumeixen diàriament aliments i begudes ensucrats.
Per a estudiar els efectes a llarg termini del consum precoç de sucre en la salut, Tadeja Gracner, de la Universitat del Sud de Califòrnia, i un equip de científics de les universitats de Berkeley, Chicago, i McGill, van examinar els efectes del racionament de sucre i dolços imposat al Regne Unit en acabar la Segona Guerra Mundial, un experiment natural que va durar fins a 1953.
En aquest període de restriccions, la ració de sucre rebuda pels ciutadans era comparable a les directrius dietètiques actuals, incloses les destinades a embarassades i nens petits, però en acabar el racionament, el consum de sucre pràcticament es va duplicar de la nit al dia.
A partir de les dades del Biobanc del Regne Unit, els investigadors van estudiar l’estat de salut de les persones que van estar exposades i les que no al racionament de sucre en l’úter i en els primers anys de vida. Així van descobrir que el racionament de sucre en els primers anys de vida va tenir notables beneficis per a la salut a llarg termini.
Segons els resultats, els que van néixer durant aquest racionament i van estar exposats a baixos nivells de sucre en els seus primers anys de vida tenien un 35% menys de risc de desenvolupar diabetis i un 20% menys de risc de desenvolupar hipertensió.
A més, l’edat en la qual es van desenvolupar aquestes malalties en l’edat adulta es va retardar una mitjana de 4 i 2 anys, respectivament.
L’efecte protector va ser més pronunciat en les persones exposades al sucre restringit tant en l’úter com després del naixement, i l’exposició en l’úter per si sola va representar prop d’un terç de la reducció del risc.
A més, l’efecte es va amplificar encara més després dels 6 mesos d’edat, probablement coincidint amb la introducció d’aliments sòlids, segons les dades aportades per l’estudi.
Opinions d’experts
Per a l’investigador en el CIBERObn Jesús Francisco García Gavilán, els resultats d’aquest estudi validen les conclusions d’estudis previs i donen suport a les recomanacions dietètiques que busquen evitar o reduir el consum de sucres simples durant l’etapa gestacional i retardar el més possible el consum d’aquests durant la primera infància.
Sobre les limitacions, adverteix que l’estudi només va utilitzar persones nascudes al Regne Unit i està basat en dades de salut autoreportades.
A més, es limita als nascuts entre 1951 i 1956, quan “el tipus i disponibilitat de productes ultraprocessats podria ser molt diferent de l’actual”, adverteix a la Science Mitjana Centri (SMC) Espanya.
Per part seva, Rafael Urrialde d’Andrés, professor en la facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Junta Directiva de la Societat Espanyola de Nutrició, creu que el treball “corrobora el que altres estudis també demostren: la importància de no incorporar sucre afegit ni tampoc que hi hagi un excés de sucres lliures, de cap font alimentària, en els 1.000 primers dies de vida”, diu al SMC España.
“Aquesta restricció, no sols amb sucre afegit sinó també amb la de sucres lliures, exerceix un efecte positiu sobre la reducció del sobrepès i obesitat infantojuvenil i la posterior aparició de determinades patologies lligades tant al sobrepès com a l’obesitat”, conclou.
