L’Espai Guinovart d’Agramunt inaugura el pròxim diumenge, 8 de novembre, l’exposició ‘Esther Boix: Una dona, un temps’, al Petit Espai, la qual romandrà oberta al públic fins al 25 d’abril de 2027. A les portes del centenari del seu naixement, aquesta mostra reivindica el llegat d’una de les veus més singulars de la pintura catalana de postguerra. El projecte, articulat en col·laboració amb la Fundació Vila Casas, explora el “profund” compromís social, feminista i pedagògic de l’artista. A través d’un llenguatge plàstic ple de força expressiva, l’obra d’Esther Boix esdevé un testimoni de resistència i una eina per qüestionar la realitat.
Esther Boix i Pons (Llers, Girona, 1927–Anglès, Girona, 2014) és un exemple de lluita i superació. Va iniciar les seves passes al món de l’art amb una pintura dura i fosca, reflex d’una societat immersa en la misèria dels anys de la postguerra: interiors humils, fam i buidor existencial. Després d’un viatge a París i una estada a Milà, la seva pintura va fer un gir copernicà, com ho va fer la seva mirada del món, molt més oberta i vitalista.
Compromesa amb la transformació social, va entendre la pintura com una eina de reivindicació dels drets i les llibertats individuals i col·lectives, i va participar activament en iniciatives com Estampa Popular Catalana i en la lluita antifranquista. Paral·lelament, va desenvolupar una intensa tasca pedagògica com a membre fundadora de l’Escola d’Expressió L’ARC, on va formar generacions de joves posant l’art al servei de les persones.
A partir de finals dels anys 70, la seva obra es va orientar cap al paisatge, amb una forta consciència ecològica, fins a arribar a una etapa de plenitud lírica on natura i ésser humà es fonoen. L’exposició és la primera gran mostra retrospectiva dedicada a l’artista i la primera que se celebra a Catalunya des del 2007.
