Fa 15 anys vaig participar en un intercanvi de professors de diferents països d’Europa. Es tractava d’un Projecte Comenius on vam coordinar-nos amb una escola de la zona del nord d’Alemanya (Brake) i una altra del sud d’Itàlia (Taranto). En la trobada que vam fer a Lleida vam parlar de la documentació i burocràcia que ens demanaven les nostres Administracions. A nosaltres ens feien fer una memòria extensa, molts documents d’objectius, de continguts i de justificacions econòmiques de viatges i altres despeses. Als italians també els demanaven una documentació similar a la nostra, però als alemanys, curiosament, només els demanaven un document senzill de justificació de despeses. A les professores italianes i a nosaltres ens va sorprendre la simplicitat i practicitat de la seva Administració pública i és que de vegades menys és més.
Aquests dies, i de manera pública, el conseller d’Agricultura Òscar Ordeig s’ha compromès a simplificar els tràmits burocràtics per la pagesia. M’ha semblat un gest sincer i un compromís que ha recollit el clam de tot el sector i on tots els sindicats agraris han fet front comú.
En el món de la pagesia simplificar els tràmits i fer-ho per les empreses familiars és una urgència. La mateixa pagesia que li falta hores per acabar la feina al camp la fem anar a les oficines comarcals a fer tràmits o els obliguen a estar hores a l’ordinador o, pitjor encara, a subcontractar serveis que fan la tasca burocràtica perquè no els dona la vida. Hi ha també un greuge comparatiu entre les grans agroindústries que disposen de serveis administratius propis amb diversos empleats dedicats a fer aquestes tasques i la pagesia familiar que s’han de gestionar tota la documentació ells mateixos. Per això a part de simplificar també seria molt just que els procediments per a empreses petites en tots els tràmits agraris, subvencions o altres fossin més senzilles i més acompanyades.
Comparteixo exemples que passen a empreses familiars agràries de l’Horta. Hi ha petites empreses que voldrien crear agrobotigues amb productes de proximitat, o fer un obrador a la mateixa explotació agrària o, en alguns casos, hi ha qui vol crear una aula natura d’entorn rural. No sabeu la complicació i la documentació que arriben a demanar ajuntaments i Generalitat. Sincerament… És per abandonar a la primera, és un limitador a l’emprenedoria, és no creure en la diversificació del sector ni en l’economia circular que projecten les empreses familiars. És molt desesperant!
Per aquest motiu quan una situació no està ben calibrada cal canviar-la i per això no hi ha una altra opció que legislar a favor de generar oportunitats en les empreses familiars agràries que cuiden el territori i que l’estimen amb passió. Hem de fer, entre tots, que els negocis agraris siguin viables, que siguin atractius pel relleu dels joves, nois i noies, i que es dignifiqui la tasca de la pagesia. Facilitar la diversificació d’activitats vinculades al món agrari és una gran oportunitat i no la podem deixar escapar. Salut i agrocultura!