Un lector d’aquest diari, sobretot els diumenges d’estiu, m’envia fotos llegint LA MAÑANA a peu de platja. I és que durant aquests mesos els diaris de Lleida també es poden trobar a la Costa Daurada, que és on ens acostumem a anar a banyar els lleidatans. Quan ho fa li dono les gràcies i també ho faig normalment llegint el diari a la terrassa d’algun bar, buscant la fresca de les primeres hores del matí, si és que en fa. De fet, no hi ha res millor que fer aquest exercici perquè un paper escrit sempre és més visual que una pantalla de mòbil. I, si no, us convido a fer l’exercici. Aneu a qualsevol bar al matí i preneu el que vulgueu. Tant se val que sigui de forquilla i ganivet com un simple cafè. El diari sempre el té algú i fins i tot hi ha gent que et demana amablement que li deixis quan acabis de llegir-lo. Al cap d’un dia aquell diari ha passat per moltes mans i això vol dir que les històries que s’hi expliquen també han arribat a molta gent, ja sigui en forma de notícia, d’entrevista, de reportatge o d’article d’opinió. Feu la reflexió, doncs, i us adonareu que llegir el diari esmorzant és tan habitual que a vegades no en fem cas però és un petit plaer que val la pena reivindicar. Llarga vida a la premsa de paper.
Sessió: No iniciada
