Armengol Tolsà Badia, més conegut com Ermengol, va inaugurar aquest diumenge l’exposició ‘Lo dibuixador’, al Sindicat de Tarrés, una mostra en què presenta diverses obres de nova creació amb tècniques que encara no havia experimentat al llarg de la seva carrera creativa.
Ermengol va explicar que en cada exposició intenta aportar noves creacions per sorprendre, bé amb noves tècniques o senzillament arrencant una rialla al públic. L’artista va agrair l’esforç que fa el Sindicat i l’Ajuntament de Tarrés per promoure la cultura i difondre l’art.
L’exposició durarà fins el 27 d’octubre i està dividida en cinc grans blocs, un d’ells en el que presenta una sèrie d’obres inèdites pintades amb una tècnica poc coneguda: un pot de pintura fixat a una vareta de dos metres i amb el paper fixat a terra. Ermengol va creant els efectes de l’obra gràcies al “pomo” (aplicador) del pot, que fa que la tinta es vagi fixant sobre el llenç. La temàtica d’aquesta sèrie fa referència als records de la infantesa a la seva terra originària, l’Argentina, amb obres com la figura del cantautor Jorge Cafrune, un gautxo a cavall i una parella ballant un tango.
En un altre bloc d’obres inèdites, ret homenatge als humoristes universals que van marcar la infantesa de l’artista i que l’han inspirat a la seva vida: dibuixos fets amb línies i gargots, amb retolador fi i ploma, com Laurel & Hardy (El Gordo i el Flaco), Groucho Marx i Charles Chaplin.
Un altre apartat de l’exposició d’Ermengol recull diverses imatges fetes amb pintura blanca sobre cartolina negra pertanyents a la sèrie “Negrigrafies”, en aquest cas com a tribut als grans músics de color afroamericans: Sam Cooke, James Brown i Aretha Franklin.
El vessant satíric i irònic que caracteritza l’obra d’Ermengol ocupa un altre espai on adapta tres clàssics de la història de l’art: ‘Les Menines’ de Velázquez, les màscares de Drama i Comèdia i ‘La Pietat’ de Miquel Àngel, realitzats amb pintura plàstica i acrílica sobre fusta.
Finalment, el cinquè bloc el conformen una vintena de vinyetes seleccionades i publicades a LA MAÑANA, el què Ermengol anomena la “columna vertebral” de la seva producció.