È un parelh de setmanes eth Cimalh sus er interès per occitan en Japon desvelhèc opinions positives des lectors, motivades subertot pr’amor dera surpresa que provòque qu’ath delà dera Val d’Aran en Catalonha o ath delà dera rèsta d’Occitània i pogue auer ua preséncia d’aguesta lengua.
Fòrça aranesi se ven surprenuts pera manca de creença ena valor dera sua lengua pròpia e se queden estonats quan descorbissen qu’era sua forma de parlar desvelhe un interès peth mon enlà. Era manca de consideracion sus era pròpia cultura hè massa soent que l’amaguem e que non sigam promotors dera sua difusion.
Hè quinze dies sopè damb Ròsa Geli en Figuères e me rebrembèc qu’eth dia de Sant Jòrdi de 2024, organizat per Ommiun Culturau, ena placeta dera Rambla de Figuères, era madeisha liegec publicament un poèma dera Prèmi Josep Pla, Maria Angels Anglada, era sua mare, traduït ar occitan, per Lúcia Mas, que l’ajudec enes qüestions fonetiques. Maria Àngels Anglada i d’Abadal (1930-1999) siguec poèta, novellista, critica de literatura, professora… e Membre numerari dera seccion filologica der IEC. Rosa Geli liegie: “Fragiles muralhes/arbes batuts peth vent entre es clòses/ com me bremben/ es rèishes de silenci/entre molti pensaments e era paraula/Tanti viatges mos ei negat, germans, díder es causes/damb nòm clar qu’ua vielha sang dicte”.
Ei ua mòstra der interès per occitan, enlà deth territòri. Coma n’ei tanben eth concors de Microrelats en occitan deth Centre Excorsionista de Catalonha, de 2025. Eth CEC organize eth concors ath torn de Sant Jòrdi; ei eth segon an. A auut participacions de fòrça nivèu e es guanhadors an estat Jòrdi Ortiz, Imma Caubet e Michel Barret. Era lengua se hè presenta en diuèrsi lòcs de Catalonha. Jordi Ortiz escriu “En som deth Montardo, era Lua me revelèc ues peades ena nhèu doriva. Sonque de pujada. Adocides. Croishides. Guardè ta darrèr… E comprení, espavordit, que non i èra solet”. Et microescrit d’Imma Caubet ditz “Era broma perdenta mos arture camin de Liat. Ena hèrba esguitlenta passam era net. Es mainatges dormim coma troncs. Papa, vigilant, auie pòur der os. E se siguesse ara? Peth maitin, dia brillant, Mauberme triomfant”. E Michel Barret hè era aportacion: “Qu’arneguè au som deu tucòu: «Diable! Non capti pas mei arren! » Que’u se gahè peu menton e que’u muishè l’endret: «E qué vòs captar mei?»”.
Tà Sant Jòrdi ena Val d’Aran s’organize peth Conselh Generau d’Aran es concorsi literaris de Mossen Condò e Aran. Ei bon e ac cau hèr, però enlà dera Val d’Aran diuèrses institucions e persones empleguen e protegissen era lengua, coma eth Centre català de Luxemburg qu’enguan a publicat era legenda de Sant Jòrdi en occitan, eth CAOC damb eth Concors Enric Garriga Trullols e fòrça mès frontèra ensús.
Occitània e era occitanitat son motiu d’inspiracion e de literatura per diuèrsi autors per tot eth mon. Artur Jacek Jablonski en 2022, publiquèc un recuelh de poèmes titolat “drobjinë” (Un shinhau). Era sua lengua, dera que n’a estat un activista, ei eth Casubi, minorizada, pòc coneishuda e pòc protegida tot e que i an mès de 50.000 parlants. Se parle ena còsta baltica de Polonia. Escriu Jablonski “Dobrze pjisac/jô bél 20 lat stôri/Chcôl jem Nobla dostac/Zdrzôl jô za Mistralà/Na jewo Mirejo kùkôl /V czim Kaszëbskô/je gòrszô wod Provansié” (Escriuerè ben/ è 20 ans/ voi guanhar eth prèmi Nobèl/estudii e trabalhi Mistral/Guardi era sua Mireia/ena mia Casubia/qu’ei pitjor que Provença). Auem de conéisher aqueri activistes de luenh que se fixen en nosati.
O es que mès concretament se fixen ena Val d’Aran coma Itxaro Borda, neishuda en Baiona en 1959, Premi Euskadi de Literatura (2002), qu’en 2022 siguec nomenada membre dera Acadèmia der Euskera, Euskaltzaindia; en 2024 publicaue era òbra “Itzalen tektonika” (Tectonica d’ombres). Ena part dera òbra titolada “Haranak & ur-jauziak” (Vals e cascades) escriu: “Lada pikoetan gota doazen xendetan zabiltza/ Haur galdu ura zara malkoak jda mateletan euri/Josep Condo Sambeaten ostoitza duzu sakelan” (Camines per corsères que gotejen enes palmères/Ès un mainatge perdut, es lèrmes plòn enes tues gautes/Pòrtes era alegria de Jusèp Condò Sambeat ena tua pòcha) e seguís damb fòrça mès referéncies ara cultura d’Aran “Otsoak hezi eta hartzak hazi haur galdu bat zara/Alidé Sansen arbelezko kantak xuxurlatzen dituzu/Urrats bakoitzean berpizten zarela sinesten duzu” (Ès un mainatge perdut criat per lops e ossi/zonzones es cançons d’Alidé Sans ena lòsa/cres que renèishes damb cada nau pas).
Son era mòstra der interès pera lengua e cultura occitana ath delà deth territòri: Japon, País Basc, Polonia, Catalonha… Però non ei cap per tot igual. Aguesta actitud de promocion e de respècte chòque damb aquera deth Sindicat Mixte entara Modernizacion Numerica des Collectivitats en Avairon, qu’assessore as institucions; entre es sues Règles d’Or entà indicar es carrèrs de Roèrgue i figure era de que cau “evitar er occitan”.
En mon i trobam de tot!
