D’una manera quasi casual he establert la “tradició” de celebrar Sant Joan en una illa mediterrània: els anys 2023 i 2024 les destinacions van ser respectivament Paros i Milos, illes de l’arxipèlag de les Cíclades. Sorprenentment, a Milos no vam trobar ni rastre de celebracions relacionades amb el Sant decapitat, però “miraculosament” vam coincidir amb una altra festa important, la d’Agia Triada, que té lloc a la capital, Adamantas. De fet l’esdeveniment té pràcticament els mateixos ingredients (exceptuant el foc) que la festa de Sant Joan: música en viu, danses i menges tradicionals i popes repartint benediccions amb generositat i arreplegant òbols encara amb més vehemència. Els grecs hi participen amb sincer fervor religiós, i és que Milos és una de les illes de l’Egeu amb més tradició cristiana: les seves catacumbes són un dels indrets cristians més antics i millor conservats del país. Curiosament, mentre els illencs executen aquests vistosos balls en cercle al ritme de melodies seculars, la majoria dels turistes, còmodament instal·lats en les modernes terrasses del port i escoltant la música de moda, passen absolutament d’aquesta festa plena de màgia. Certament trist. Perquè, a més, qualsevol visitant és convidat a degustar menges locals com souvlaki, bunyols, una mena de focaccia o cigrons condimentats. Essent una festa tan cristiana, he de fer una confessió: vam abusar un pèl de la generositat local en el repartiment de cervesa, fins al punt que les iaies responsables de la distribució, quan ens veien venir, amagaven dissimuladament la popular beguda. Ja ho diu la clàssica amenaça grega, reminiscència del pas dels almogàvers: “que la venjança catalana caigui sobre tu”. La nostra fama de rapinyaires ens precedeix.
Sessió: No iniciada
