Enguan, en aguest mes de mai, Enric Garriga Trullols harie 100 ans e ei un bon moment entà reconéisher qu’a estat un des protagonistes mès destacats dera promocion dera lengua occitana en Catalonha, subertot enes inicis deth sègle XXI. Ei plan per açò que pendent aguest mes se celèbren quauqui eveniments en memòria sua.
Eth sòn protagonisme ena creacion deth CAOC en 1977 amassa damb Josep Maria Batista e Roca e Joan Amorós ei en inici dera presa de responsabilitats, dera militància pera definicion e peth possament e reconeishement der espaci occitanocatalan. Garriga se consideraue portador, ereu ideologic der esperit de Josep Carbonell i Gener, impulsor der espaci occitanocatalan pendent ua bona part deth sègle XX. Eth CAOC a estat centre dera accion occitanocatalana enes dus costat deth Pirenèu e d’ua manèra o auta a integrat es grani personatges dera istòria de relacion entre aguestes dues comunitats. Garriga presidic eth CAOC entre 2001 e 2011 e a mès des accions pròpies dera entitat, actes de relacion, celebracions, promocion dera identitat deth territòri voi destacar dues intervencions que merquèren era sua presidéncia e qu’an deishat ua mèrca pera que l’auem de rebrembar: era creacion des corsi d’occitan entà adults en Catalonha e era participacion activa ena Lei der occitan, aranés en Aran.
Des corsi d’occitan, creats peth CAOC ena epòca de Garriga, en son testimòni es qu’encara aué s’i impartissen e que son fòrça ben elaborats, des milhor estructurats e des de major nivèu que i a en aguesti moments en Catalonha. En parlarè en ua auta ocasion.
Respècte dera Lei der occitan, Enric Garriga liderèc eth moviment dera existéncia d’ua lengua occitana referenciau. Pendent tota era discussion dera Lei anèc creishent un sector clarament connotat ath torn dera non existéncia d’un occitan referenciau, tanben nomentat generau, estándard, comun… En Parlament se viuec era negacion dera sua existéncia en forma de manifèsti adreçats as deputats, d’intervencions enes compareishences per part de diuèrses persones, entre es quaus quauque professor universitari, en forma de denominacions burlesques damb anim de confusion (quauqu’un denominèc er occitan estandard coma “occitan ortopedic”)… Eth posicionament des deputats ponents siguec clar des deth començament en ua o auta tendéncia. Ara ben, eth referent ath delà deth Parlament, dera unitat dera lengua, manifestada ena existéncia der occitan estandard, siguec Garriga, maugrat qu’a eth li agradaue d’emplegar era denominacion de “lengadocian” en lòc dera mès inclusiva de ”occitan referenciau”. Aguest posicionament militant de Garriga li ocasionèc importantes discrepàncies e discussions pòc agradables, mès Enric sabec mantier-se valent e constant en sòn plantejament e açò auec eth sòn reflèxe ena Lei. Gràcies ad aquera posicion coerenta era “Lei der occitan, aranés en Aran” a afectacions en tota Occitània e non pas sonqu’ena Val d’Aran. Ei ua lei de repercussion europèa. Era unitat dera lengua occitana provoquèc tanben ua longa discussion sus eth nòm dera Lei. Entà Garriga, e quauqui partits politics, s’auie de díder “Lei der occitan”. Entà d’auti sectors auie d’èster “Lei der aranés”. Entà Garriga era denominacion “occitan” ère mès inclusiva e ère beneficiosa entà tota Occitània e subertot ère bona entara Val d’Aran. Aguesta actitud li valec enfrontaments bric agradables e siguec injustament tractat peth Conselh Generau d’Aran. Eth escrit, que l’amplic de tristor, diguie “li comuniqui de manèra oficiau era volontat d’aguesta institucion de non mantier cap tipe de relacion damb eth CAOC d’ara enlà”. E portant Garriga auie demostrat, explicat e repetit que des sues propòstes era Val d’Aran n’aurie ua projeccion europèa, e que d’ua auta forma s’auie de limitar ar aislacionisme e ara ignorància immediata. E totun Garriga trabalhèc en favor d’Aran.
Eth projècte de Lei siguec aprovat en Conselh de Govèrn dera Generalitat celebrat en Cervèra, eth 22 de deseme de 2009, damb eth nòm de “Lei der aranés”. Ua complicitat posteriora orquestada per Garriga en Parlament, entre CIU e ERC, acompanhada ocasionaument per Iniciativa, superèc es mancances damb qu’auie gessut de Govèrn e ua recondoccion des posicionaments. Finalament gessec damb eth nòm de “Lei der occitan, aranés en Aran”.
Coincidí damb Enric Garriga en numeroses ocasions, ena pujada annau ath Pòrt de Salau, entà reivindicar er espaci occitanocatalan, en extraordinari Congrés 2000 des Espacis occitanocatalans, enes sòns viatges organizats peth CAOC entà conéisher era Val d’Aran e Occitània… Sò segur, qu’era realización era mès emblematica, era mès apreciada e estimada per Enric siguec eth poder veir, abans de morir, era Lei der occitan aprovada peth Parlament de Catalonha. En aquera lei Garriga amassaue dus sentiments: eth d’ua Catalonha respectuosa e generosa que reconeishie ara germana tot soent abandonada e eth d’ua Occitània mautractada pera istòria que volie víuer e recuperar era relacion damb Catalonha.
