Al mes de febrer explicàvem el cas d’un veí de les Valls d’Àneu que va haver de fer gairebé tres hores de camí perquè el Port de la Bonaigua estava tancat per neu per risc d’allaus. Com és preceptiu en aquest cas s’ha de baixar fins a la Pobla de Segur, agafar el Port de Perves, estar-se parat una estona al semàfor que impedeix que passin dos vehicles alhora per enfilar després la N-230 cap al Túnel de Vielha i pujar cap al Naut Aran fins a Baqueira. Es fa pesat, no? Al març vam tornar a fer notícia d’aquesta mateixa ruta perquè una esllavissada de roques va tenir el port tallat durant uns dies. Dimarts passat explicàvem que els alcaldes del Pallars Sobirà reclamen la millora del Port de la Bonaigua (també el túnel) perquè la carretera ha patit algunes incidències amb l’ensorrament de calçada inclosa. Això era dimarts, doncs, però dimecres vam tornar a fer notícia de les nostres infraestructures pirenaiques. Una esllavissada va tallar l’N-260 just abans del túnel de Viu de Llevata i l’endemà al matí es va poder deixar la carretera a punt per tornar a circular. L’alcaldessa del Pont de Suert va reclamar la millora “urgent” de l’Eix Pirinenc, una via que enllaça de manera transversal diverses comarques de muntanya i que des de fa massa anys està deixada de la mà de Déu. Ara sembla que a través de l’encomana de gestió que ja es va anunciar amb l’anterior Govern es podrà començar a posar fil a l’agulla, de manera que l’Estat posarà els diners (que ja toca perquè Catalunya els paga amb generositat sense que hi hagi el mateix retorn) i la Generalitat licitarà i executarà les obres. Tot plegat, si al final s’acaben fent les millores, encara passarà un temps prudencial. És evident que quan passen les coses a Rodalies (que és important, no dic que no) tothom posa el crit al cel. En certa manera és normal perquè hi ha milions de persones que depenen d’aquesta xarxa ferroviària que a Ponent és testimonial. Ara bé. Del dèficit de comunicacions de les terres de Lleida i el Pirineu no se’n diu tant. Potser perquè som pocs i menys encara al Pallars. Però cuidar aquesta part del país és tant important com invertir a Barcelona. I pel que sembla els nostres governs no ho tenen tant clar.
Sessió: No iniciada
