El Cotton Club es va quedar gran per a uns grans com són Koma, però tots sabem que ‘Lleida-Lérida-Laherida’ és una plaça difícil per al rock’n’roll, cosa que no hauria passat si el ‘bolako’ que es van marcar els navarresos dissabte nit s’hagués celebrat al Cafè del Teatre on no hi hagués cabuda ni una agulla.
A una hora massa primerenca -les nou de la nit- per als que som de la vella escola però a la qual ja ens hem d’habituar van saltar a escena els quatre genets del millor rock’n’metal en estat pur que es coneix per aquí. Abans sopàvem i marxàvem de concert i ara primer anem de concert i després sopem, per això quan va sonar el ‘Bienvenidos a Degüelto’ amb la irònica lletra de “la ciudad de los estómagos vacíos” a molts ja ‘nos rugían las tripas’.
Koma va saltar a escena amb tot el seu ‘poderío’ i disposat a ficar-se al públic a la butxaca, tasca que només li va costar dos acords perquè a la primera de canvi ja tenia tot el respectable entregat. Els primers compassos van ser per a l’esperat nou disc, ‘Una ligera mejoría antes de la muerte’, amb un grapat de noves cançons ‘marca de la casa’ com ‘Falso’, ‘La máquina del tiempo’ o ‘El exterminador’.
L’àlbum d’aquesta gran gira és el desè en els seus 30 anys de carrera si comptem el directe del 2001 i el recopilatori regrabat del 2018. Brigi exercia com a autèntic animal d’escena que és, perfectament escudat per Rafa al baix i prenent-li relleu a la veu, mentre Natxo es lluïa a la guitarra solista i tot això sota la contundència percussiva de Juan Karlos.
La banda està perfectament greixada i desenvolupa un repertori sense treva que permet molt pocs moments de respir en les quasi dues hores d’agraïda descàrrega, sobretot amb els seus clàssics com ‘Aquí huele como que han fumao’, ‘El marqués de Txorrapelada’ i ‘Mi jefe’ a tota tralla com a traca final. En definitiva, un concert que ens va mantenir en estat de Koma sense arribar a l’‘Infarto’… Oh yeah!
