Er amic CA, qu’ei un navegant expèrt des hilats sociaus, tostemp tròbe causes interessantes e se pense que me pòden interessar me les mane. L’ac agraïsqui, tròbe informacions que daurissen era mia curiositat. Era darrèra a estat un article que reflexione sus era lengua ara fin dera Edat Mieja. Er article “En quina llengua parlava Jaume I” hè ua suposicion de qu’era prumèra lengua de Jaime I deuec d’èster er occitan. Es dus prumèrs ans dera sua vida eth Rei les passèc ath cant de sa mare, Maria de Montpelhièr, de parla abituau er occitan. Ath delà Aspàreg de la Barca, de parla occitana e oncle sòn, siguec eth tutor. E totun, Jaime I siguec cambiat de famílies e passèc per relacions en francés, en aragonés, en catalan… Però qué en sabem dera lengua d’aqueri ans?
Quan es romans anèren desapareishent d’aguestes tèrres era lengua perdec era unitat. Eth pòble anaue transformant era lengua latina, per efècte des influéncies exteriores o simplament per un procès de moviments intèrns, e a niveùs oraus se constituïc un desorde e ua lengua pòc unificada, ua lengua qu’a sigut qualificada de “latin corrupte”. Però laguens d’aqueth desorde, e provocat per eth madeish, neishec ua propòsta poetica, un besonh d’unitat literària que possèc unes formes, ues normes, que sigueren respetades per un territòri fòrça ampli, que cobrís tota Occitània e es Païsi Catalans, qu’entrèc enes cancelheries e arribèc enquia Portugal e d’auti espacis iberics… Ac explicaue Marina Navas, professora dera Universitat Rovira i Virgili, ena conferéncia deth 10 de hereuèr passat en Centre de Lectura de Reus: “Es prumèrs tèxtes literaris catalans non son en catalan… Ramon Llul, [deth madeish sègle que Jaime I] escriuec prumèr en occitan e quan volec convertir-se ath catalan, ac hège damb molti occitanismes”. Era sua escritura en catalan non auec èxit e non creèc un modèl. Era lengua de referéncia ère era des Trobadors, era lengua dera cultura; existie peth dessús des peculiaritats territoriaus.
Eth catalan e er occitan a nivèus oraus s’anauen convertint en lengües diferentes, es copistes ja començauen a distinguir traci particulars entà cada lengua, però era lengua dera poesia, era lengua dera construccion escrita seguie pautes unificades. Es prumèrs tèxtes escrits en Catalonha sigueren en occitan e non se definic ua lengua clarament catalana enquiath sègle XV damb Aussias Marc.
Era aparicion ena epòca de Jaime I d’ua lengua literària unificada ei un mistèri. I auie un estandard, ua unitat, ua “koine” qu’ei un des fondaments dera norma actuau occitana e dera sua varianta er aranés. Ara, escriuem er aranés coma ena epòca de Jaime I, o coma deuie d’escríuer eth madeish se non ère analfabet coma referissen quauques croniques. Era sua grana òbra “Libre des feits” poderie auer estat dictada e ei eth resultat de copistes posteriors.
Thomas Field, membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, mos illustre sus aguest miracle dera unificacion normativa en temps de Jaime I, en sòn trabalh “Troubadour Performance and the Origins of the Occitan ‘Koine’” (Actuacion trobadoresca e es origens dera “koiné” occitana). Field se pregunte: qué a estat que hec que poètes d’ua zòna tant extensa, de Catalonha a Itàlia, deth Lemosin ara Provença, emplegauen ua forma relativament uniforma d’expression? Field ac explique: escotar as joglars ère un passatemps fòrça divulgat; transmetien era poesia des trobadors e entà composar calie seguir es normes de composicion. Aquera ère era lengua dera escritura deth temps de Jaime I. “Açò non a arren de miracle” ditz Field. Ac compare damb “era aparicion de d’autes formes prestigioses de lenguatge associades ara cançon, coma eth dialècte anglés que sorgic enes ans cincuanta e seishanta damb eth Ròck, qu’a mantengut ua consisténcia e imitacion ath long des ans” o eth rap en epòques mès modèrnes damb era imitacion der accent pròpri des neri.
Era lengua des trobadors ère un dialècte scenic atractiu.
Però coma ère era lengua d’Aran en aquera epòca? Un seriós trabalh de Bernat Arrous, Membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, presentat en 2013, mos introduís en quauque aspècte “A qué s’assemblaua era lengua que parlauan eths Araneses deth temps dera Crotzada?”: Era lengua d’Aran d’aquera epòca “s’aparta de manèra significativa dera fisionomia dera lengua actuala: era F latina e’s mantén intacta pertot a on auríam ué ua h gascona (fil, feita, fer per hilh, hèta, hèr); eth artícol determinat en usatge ère sistematicaments lo, la, al, del, pel (los omes; las dezmas; del pont; als seiors; pels sos) que non pas er actuau artícol dit ‘pirenenc’ eth, era, ath, deth, peth”.
Influït per Tolosa, en Aran s’escriuie segontes era norma des Trobadors e segurament existissen mès semblances entre er aranés escrit dera epòca, e era lengua escrita de Jaime I; trobaríem mès coeréncies des que podem imaginar. Eth temps a creat es divergéncies.
