Aprendre matemàtiques tal com es feia fa vint anys o fer-ho resolent problemes jugant, en equip, per poder trobar un tresor i sortir a temps de l’illa (és a dir, de l’aula) abans que el volcà exploti pot tenir conseqüències molt diferents en el aprenentatge dels nens. Es tracta de la introducció dels jocs d’escapament (o room scape, tal com es coneixen actualment) a l’aula. Pedagogs i psicòlegs estan d’acord en els beneficis que el joc aporta als estudiants amb fins educatius, bàsicament perquè els motiva i la motivació és un aspecte clau perquè aprenguin. Alguns centres educatius d’Espanya ja els han incorporat i sembla que els resultats són més que satisfactoris.
Els jocs d’escapament són una tècnica de Ludificació que augmenta la motivació i fomenta el treball en equip. S’han fet populars entre els joves i s’han convertit en una opció més del seu temps lliure, i algunes empreses ja els apliquen també com a tècniques de construcció d’equips perquè fomentin el treball en equip. I ara fan un pas més entrant a l’escola.
A l’aula, el professor reuneix un grup d’alumnes en una sala de la qual han d’escapar en un temps determinat. Per fer-ho, hauran de resoldre uns problemes i seguir unes pistes que estaran relacionats amb els continguts curriculars que treballen a classe, i han d’utilitzar les seves capacitats intel·lectuals, creatives i de raonament deductiu i fer-ho en equip.
Des del vessant psicològica, el joc d’escapament en viu fomenta el treball cooperatiu entre alumnes, el raonament deductiu i la pràctica de les habilitats socials, explica la professora col·laboradora de Psicologia de la UOC Amalia Gordóvil. Per a l’experta, resulta especialment interessant quan els nens poden descobrir noves facetes dels seus companys: «A classe sempre hi ha alumnes que destaquen més acadèmicament, però hi ha altres que passen desapercebuts, i en el joc d’escapament tenen l’oportunitat de posar en marxa un pensament més divergent o deductiu que els fa avançar en l’objectiu del joc », exemplifica la doctora en Psicologia.
No obstant això, el director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, Joan Arnedo, alerta que un problema difícil no deixarà de ser-ho pel fet que es plantegi en un joc d’escapament, ni estarà millor explicat sense una base pedagògica darrere. «Però amb un context estimulant, encara que fictici, en el qual el resultat no té repercussió acadèmica, l’estudiant sí que pot sentir-se més motivat per intentar-ho i intentar-ho fins resoldre’l», assegura.
Les virtuts del joc a l’aula
Segons Gordóvil, «els nens aprenen jugant de manera natural des que tenen pocs mesos, de manera que el joc entra a formar part de la seva vida quotidiana». Per a la psicòloga del centre GRAT, «introduir el joc a l’aula augmenta la predisposició dels nens en l’aprenentatge i fa que s’involucrin activament en el procés i que siguin ells els que dedueixin el funcionament i el sentit del que aprenen», explica. «L’aprenentatge en què l’alumne té un paper passiu no és tan efectiu», afegeix.
El joc permet posar en marxa i fomentar activitats mentals complexes i habilitats socioemocionals, com «observar, endevinar, anticipar, posar-se al lloc de l’altre, expressar sentiments, posar en marxa l’autocontrol, la gestió d’emocions, el control d’impulsos i la tolerància a la frustració », enumera la doctora en Psicologia. A més, afegeix, és una bona eina per «consolidar relacions amb els companys perquè la seva forma natural de relacionar-se és per mitjà del joc», conclou.
Per Arnedo, «el joc, entès com la resolució d’un repte amb l’únic propòsit de la satisfacció d’haver estat capaç de fer-ho, ha estat una eina per aprendre des de sempre». «A les persones ens encanta resoldre reptes i veure la manera de trobar solucions donades unes restriccions artificials», explica el professor.
