Ja he dedicat l’article en d’altres ocasions als premis “Valors” que atorga cada any el Consell dels Col·legis de l’Advocacia de Catalunya. Enguany la cerimònia de lliurament s’ha fet aquest divendres al Col·legi de Barcelona. Sempre que puc procuro assistir-hi. Perquè tot i no ser un acte pròpiament jurídic, penso que representa prou bé una de les facetes que a mi més m’atreu de la meva professió. Els premis intenten reconèixer aquelles persones i entitats que s’han distingit en la defensa dels valors de la persona i no necessàriament en la seva defensa davant dels tribunals, sinó en tots els ordres de la vida.
Enguany, precisament, només un dels quatre premis s’ha atorgat a una advocada, la Francesca Albanese, relatora especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans en el territori palestí ocupat des de 1967. Els altres tres han distingit la Sra. Maria Assumpció Vilà, per tota una vida dedicada al voluntariat social, el periodista Plàcid Garcia-Planas pel seu seguiment dels conflictes i la denúncia pública del patiment i de les agressions a la dignitat de les persones i a la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya per la seva defensa dels drets socials, la inclusió i la dignitat.
La majoria de les intervencions que s’han produït durant l’acte han posat en evidència la delicada i desfavorable situació que vivim al món en relació a la protecció dels drets de la persona. Una protecció que s’havia institucionalitzat formalment després de la II Guerra Mundial amb la Declaració Universal de 1948 i que fins fa poc, si bé no es respectava en molts indrets del planeta, ningú s’atrevia a discutir. En canvi avui en dia i des de fa un temps, vivim una onada reaccionària que posa en dubte els principis mateixos de la Declaració Universal i s’atreveix a sostenir que no totes les persones son iguals i que no totes tenim el mateix dret a la dignitat humana.
No hi han faltat, com no podia ser d’altra manera, les al·lusions directes a Donald Trump i a d’altres líders mundials que són capaços de desencadenar i sostenir guerres mortíferes sense cap justificació. I sobretot, potser encara més preocupant, com hi ha organitzacions polítiques i mandataris de molts estats que són capaços de justificar aquestes violacions.
És imperatiu que tots reaccionem contra aquesta tendència. No crec que sigui una qüestió d’opció política sinó, simplement, de valors humans. I una manera de fer-ho és no donar res per descomptat, ser militants en favor dels drets humans i fer el possible per reivindicar-los i fer-los efectius allà on puguem i en la mesura que ens sigui possible. Això és el que pretenen distingir els premis “Valors” i això crec que també honora els col·legis d’advocats que els atorguen.
