El Jaume Bartumeu, que és un dels millors polítics que ha tingut Andorra, només va governar dos anys. Va ser l’únic president socialdemòcrata que ha tingut el Principat i segurament una de les persones que més entén l’Estat andorrà. Per això quan no va poder aprovar pressupostos va decidir convocar eleccions. Les va perdre i no ha tornat a governar més.
Però a un polític de la seva talla no li passava pel cap que un governant no tingui a l’abast aquells recursos que li permeten poder tirar endavant el full de ruta que ha convençut l’electorat i que, per tant, l’habilita per governar. A casa nostra això no s’estila tant. Deia divendres la consellera d’Economia, Alícia Romero, que Miquel Roca li va dir que la primera obligació d’un govern era presentar pressupostos. I com demostren els fets no ho tenim gaire clar tots plegats. O més ben dit, la nostra classe política no ho té en les seves oracions. De fet, el problema ve de lluny. És evident que tothom vol guanyar unes eleccions i tothom que s’hi presenta vol manar.
Ara bé. No poden manar tots, de manera que el qui guanya hauria de poder disposar d’uns pressupostos per fer el que consideri, que per això l’han votat. El guanyador de les eleccions potser prefereix fer quatre hospitals, dos autovies i cinc escoles rurals mentre que és possible que els grups de l’oposició s’estimin més fer un parell d’universitats, una autovia i un eix ferroviari però haurien de tenir clar que quan ells guanyin (i manin) també apel·laran a la col·laboració de l’oposició si no tenen majoria.
Si hi hagués aquesta lleialtat, que no és cap als qui guanyen o perden les eleccions sinó cap als ciutadans en general, tot aniria molt millor. En la política actual funciona molt aquella màxima que diu “quítate tu que me pongo yo”. Però el que passa és que amb aquesta màxima com a punt de partida no es construirà mai res.
Ans al contrari. La tasca de l’oposició (que ha de servir per fiscalitzar) no pot renunciar a fer que el país vagi endavant i en conseqüència a millorar el dia a dia de la ciutadania. Sembla que Esquerra Republicana i els Comuns ho han entès així i Salvador Illa (PSC) ja pot tenir pressupostos.
Ha costat per això. Hauria estat millor tenir-los el primer any de legislatura. Però val més tard que mai. Benvinguts siguin.
