Hores d’ara, mig Lleida està escampada per les platges de la Costa Daurada. Els que tenen la sort de fugir de l’infern lleidatà han pogut gaudir aquest dies del Concurs de Focs de Tarragona, visibles des de bon nombre de poblacions costaneres. Enguany m’he adonat que el mar retorna l’eco. Ignorava que el mar té diverses maneres de retornar els sons que s’emeten des de la costa. D’una manera especial, els grans espetecs repetien mar endins. Aquest fenomen es pot produir de diverses maneres: per reflexió del so a la superfície del mar, sobretot si l’aigua és molt tranquil·la; per reflexió en penya-segats o una altra línia de costa; per refracció atmosfèrica sobre el mar a causa de determinades condicions de temperatura i humitat que poden corbar les ones sonores i fer que els sons arribin sorprenentment lluny i semblin rebotar; finalment hi ha els miratges acústics provocats per inversions tèrmiques que fan viatjar a gran distància els sons sobre el mar. Sempre s’aprèn alguna cosa nova, com la iniciativa de Tarragona Ràdio d’emetre els focs amb audiodescripció per a persones invidents. Gloria Bernardó de la companyia Narratio és l’encarregada de descriure amb paraules tot l’esclat de llums i colors. L’audiodescripció és especialment dificultosa en espectacles molt visuals com el circ i no diguem els focs artificials, segons relata Gloria Bernardó en un reportatge d’Elisenda Rovira, publicat al Diari de Tarragona. O sigui que entre l’audiodescripció, els lleidatans i l’eco, el Concurs de Focs de Tarragona ho peta.
Sessió: No iniciada
