Contes infantils, art avantguardista de principis del segle XX, gravats del XVI, homenatges a Josep Benet o Pedrolo i, com no, reflexions sobre el confinament, són alguns dels temes que es tracten en les exposicions que hi ha actualment per tot el territori lleidatà.
Lleida
Amb les dificultats lògiques per les noves mesures derivades de pandèmia del SARS-CoV-2, però amb la il·lusió renovada, els museus ja disposen d’una gran oferta d’exposicions i treballen pensant en les properes.
Entre elles, el Museu de la Noguera ofereix, coincidint amb la celebració del 5è Encontats i en línia amb la seva recerca sobre el front del Segre, l’exposició Contes infantils de la Guerra que, explica a LA MAÑANA la seva directora Carme Alòs, mostra “com des del sistema s’intenta educar i controlar els nens”. I ja prepara la següent que gira al voltant “d’un personatge que s’ha de reivindicar”, l’escriptor i polític balaguerí Josep Carner Ribalta, que va ser des de “mà dreta de Macià a París a guionista a Holywood per la Paramount”.
Al Museu de Cervera estan immersos en la Setmana Cultural Isagoge, dedicada a l’historiador i polític Josep Benet, i han fet una exposició itinerant a la vegada que en preparen una més gran. I també van inaugurar fa pocs dies CONFIN_ART, una mostra col·lectiva que reflexiona sobre el confinament i que la directora Carme Bergés considera “una proposta molt interessant”, que pot servir “per entendre conceptes com la incertesa, la solidaritat, els comiats o la nova manera de relacionar-nos” i que ofereix visites amb tres recorreguts per escollir amb una actriu i música.
El tema del confinament comença a ser habitual en les creacions dels artistes i, per tant, en la presència a les sales d’exposicions. Entre elles, el Museu Morera de Lleida acull fins al 15 de novembre la mostra Reclòs-osa, que aborda les conseqüències psicològiques i socials que ha tingut aquest període sobre la població o l’Ateneu Popular de Ponent amb Des de casa.
També es pot gaudir d’obres de grans artistes de nivell internacional com a la col·lecció Gelonch Viladegut al Museu de Lleida amb gravats de Durer, Warhol, Picasso o Rembrandt o al CaixaForum, amb una sel·lecció d’art avantguardista de principis del segle, procedent de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), amb obres de Duchamp, Man Ray o Kulagina. “És una gran joia que tenim, amb 145 obres de grans artistes i on la dona té un paper especial”, explica Maribel Tost. I continuaran ja l’any vinent amb una mostra sobre l’arribada de l’home a la Lluna.
Al Museu de Lleida, explica el director Josep Giralt, hi ha força activitat malgrat que “l’horitzó no el podem tenir molt lluny”, i preparen Línies vermelles, sobre la censura en què hi haurà “peces rellevants” i altres exposicions sobre l’església de Sant Joan, “molt més vinculada al poble i la Paeria que la Seu Vella” o una altra de gravats “més temàtica, sobre la representació del paisatge en l’època de la Guerra dels Segadors”.
I a més d’aquests exemples, la llista d’exposicions que poden visitar els lleidatans és llarga: Sota censura. Manuel de Pedrolo, al Museu de Tàrrega; Poètica de la geometria pura, d’Artur Aguilar, a la Fundació Vallpalou de Lleida; The end of Innocence, de l’anglès Mat Collishaw, a la Fundació Sorigué; El Solsonià, viure i morir al Neolític Mitjà, al Museu de Solsona; Mirant els orígens, mirant a Iesso, al Museu de Guissona; Orografies, amb obres de Nil Nebot a Lo Pardal d’Agramunt; Deriva, de Carles Gabarró, a l’Espai Guinovart, i moltíssimes altres.
Un nou públic que aposta ara per les activitats organitzades
A un ritme menor del que seria habitual en altres circumstàncies, el públic va apropant-se als museus per gaudir de les exposicions i, sobretot, per participar en les activitats que aquests organitzen.
En aquest sentit, Josep Gilart, diu que l’afluència de gent “s’està recuperant a poc a poc” i que les preferències dels visitants han canviat una mica. “Sembla que ara les activitats dirigides, com el cinema a la fresca o la visita En clau de dona, que ja està plena, tenen més acceptació i que la gent se sent més segura així”, explica, i creu el camí és aquest “d’oferir activitats puntuals, diferents i guiades”.
Carme Bergés, del Museu de Cervera, que també ells estan canviant els models de les activitats que ofereixen per adaptar-se a la nova situació, sobretot “sortint més al carrer per evitar els espais tancats” i reconeix que malgrat que s’han perdut molts visitants, entre ells els aficionats de tot el món que van a la capital de la Noguera per Marc Márquez, “ha crescut la població local; estem contentes de la resposta del públic a totes les accions que hem programat”, que no ha deixat d’anar a les sis visites teatralitzades A peu de Museu, que es repetiran a l’octubre
Carme Alòs explica que a Balaguer la davallada és general i que el públic també s’està cenyint a la població local i que ha canviat una mica el perfil del visitant, ja que “l’internacional ha desaparegut”. Això sí, valora que parlant només dels balaguerins, “abans era gent més gran la que venia; i aquesta continua venint perquè estan fidelitzats, però a més hi ha hagut un augment que ens sembla destacable del públic familiar”.
Maribel Tost explica que al CaixaForum han obert per primer cop durant el mes d’agost i que les sensacions han estat bones. “No són grans números i sempre voldríem més, però estem satisfets d’oferir aquest servei”, diu. I ja tenen programat un gran ventall d’activitats pels propers mesos com projeccions o cicles de conferències, a més de reprendre les visites escolars.
