L’expansió de les comunitats d’incels a internet ha estès l’alarma entre especialistes en psicologia, comunicació i estudis de gènere. Aquests grups d’homes que es defineixen com a “celibataris involuntaris” es caracteritzen per una forta frustració envers les relacions afectives i sexuals, sovint canalitzada en discursos misògins i antifeministes. Amb l’auge de les xarxes socials i les plataformes digitals, el fenomen ha evolucionat cap a una estructura global que fomenta narratives d’odi i, en alguns casos, episodis de violència.
El moviment incel té les arrels en diversos factors socials i psicològics. En molts casos, la falta d’habilitats socials, combinada amb experiències de rebuig i una autoestima fràgil, contribueix a la consolidació d’aquest sentiment de marginació. Això, sumat a una cultura que encara perpetua models de masculinitat rígids, genera un terreny propici perquè aquests individus atribueixin la seva situació a forces externes, en lloc de fer front a les seves pròpies inseguretats.
Una recerca publicada el 2022 a la revista Evolutionary Psychological Science va revelar que el 75 % dels participants que s’identificaven com a incels tenien un diagnòstic clínic de depressió greu o moderada, i el 45 % tenien ansietat greu. A més, un estudi d’aquest any, elaborat per la Comissió per a la Lluita contra l’Extremisme del Ministeri d’Interior del Regne Unit, ha fet circular una enquesta entre 561 homes que s’identifiquen com a incels i ha detectat alts nivells de percepció de victimització, ira, misogínia i problemes de salut mental entre els participants.
Segons Aleix Comas, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), molts dels homes que s’identifiquen com a incels “tenen dificultats per establir relacions socials i afectives, sovint per baixa autoestima i problemes d’ansietat social, fet que els porta a culpar les dones de la seva situació”. Aquesta manca de vincles afectius es veu agreujada per una visió rígida del gènere i una concepció errònia sobre les relacions interpersonals, fet que contribueix a un rebuig cap al feminisme i les dinàmiques socials actuals.
Un altre element clau és la influència dels mitjans de comunicació i la societat en general. “El discurs incel s’ha integrat en una narrativa més àmplia d’extrema dreta, antifeminisme i supremacisme masculí. Això fa que el problema no sigui només d’uns pocs individus, sinó d’una estructura social que dona cabuda a aquestes idees”, explica Anna Clua, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
Un moviment que es retroalimenta a internet
Tot i que els incels no són una organització formal, la seva activitat es concentra en fòrums i comunitats digitals, on comparteixen experiències i consoliden un discurs basat en la victimització i la ràbia cap a les dones. Aquesta narrativa es reforça en espais virtuals com Reddit, 4chan i diverses plataformes de l’anomenada masclosfera, on el discurs es radicalitza. “Les xarxes socials han estat clau per a l’expansió de l’imaginari incel”, apunta Clua. “El fet de poder-se expressar amb total impunitat i sense fronteres atorga una sensació d’heroïcitat que atreu l’atenció”, afegeix.
Els fòrums i grups en línia permeten als incels consolidar una comunitat basada en el rebuig i la resignació. Aquests espais no només funcionen com a àrees d’expressió, sinó també com a entorns de validació i reforç d’idees misògines. “Els discursos es van fent cada vegada més extrems perquè els usuaris es retroalimenten els uns als altres, de manera que es crea una bombolla en què qualsevol opinió que desafiï aquesta visió del món és rebutjada immediatament”, assenyala Comas.
La relació amb altres moviments misògins
Aquest discurs sovint s’entrellaça amb altres ideologies antifeministes i d’extrema dreta. Begonya Enguix, catedràtica dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, alerta que “ja no podem dir que l’antifeminisme i la negació de la violència masclista es limiten a aquests fòrums digitals: aquestes idees s’han filtrat en altres àmbits de la societat”.
Això es veu reflectit en l’augment de discursos d’odi i en la normalització d’actituds masclistes en espais on, fins fa poc, aquests posicionaments haurien estat rebutjats. L’auge de la misogínia en fòrums, plataformes i fins i tot en alguns sectors polítics fa intuir que no es tracta d’un problema aïllat.
I és que l’impacte no es limita a la conversa digital. Els darrers anys, individus que s’identificaven com a incels han perpetrat diversos atacs violents. El cas més mediàtic va ser el d’un atac a Toronto el 2018, en què un home va atropellar mortalment diversos vianants després de publicar missatges propis d’aquest discurs a les xarxes. El mateix estudi del Ministeri d’Interior del Regne Unit ha trobat que un quart dels homes enquestats pensa que la violència contra les persones que ells perceben com a perjudicials per a la pròpia comunitat està justificada “a vegades” o “sovint”. És per això que, en alguns països, els incels ja són tractats com un risc de terrorisme emergent.
El repte de combatre aquest fenomen
Els experts assenyalen la necessitat de fer front al fenomen des de múltiples perspectives, a fi d’evitar que s’estengui i es consolidi en les estructures socials. “L’educació emocional és clau perquè aquests individus aprenguin a gestionar les seves frustracions de manera més sana i no caiguin en dinàmiques d’odi i ressentiment”, apunta Comas. La promoció d’una masculinitat alternativa, menys lligada a estereotips de poder i dominació, també podria ser una estratègia eficaç per frenar el creixement d’aquest moviment.
Per la seva banda, Clua destaca que la regulació dels discursos d’odi en línia depèn en bona part dels governs. “Les plataformes funcionen a partir de les lleis de mercat, però la responsabilitat última és dels estats, que han d’aplicar normatives efectives per limitar la propagació d’aquests missatges”, afirma. Sense un control adequat, aquests espais digitals continuaran actuant com a amplificadors d’ideologies que normalitzen l’odi i la violència.
També és fonamental canviar la manera com els mitjans tracten aquest fenomen. “El perill no consisteix en el fet que els incels esdevinguin ‘normals’, sinó en el fet que, com a societat, els continuem titllant de ‘rars’ i que això afecti tant les converses quotidianes com els debats públics televisats. Mentre ens centrem només en aquestes qüestions, la ideologia d’extrema dreta continuarà guanyant terreny de representació”, conclou Clua. Una cobertura mediàtica més analítica i menys sensacionalista podria contribuir a desmuntar els mites que sustenten el moviment i a oferir eines per combatre’l des d’una perspectiva més fonamentada i crítica.
Finalment, Enguix posa l’accent en la necessitat d’implicar els homes en la lluita contra aquestes idees. “Els homes han de participar en la cerca de fórmules per superar les violències i les desigualtats que encara patim”, conclou.
