El caragol com a aliment té molta tradició? Doncs, molta. Moltíssima. Es perd en el temps. Possiblement, és tan antiga com la vida de l’ésser humà. D’això donen fe i ho demostren alguns fòssils de gasteròpodes trobats en cavernes de la prehistòria. Diferents investigacions dutes a terme per estudiosos de la matèria i antropòlegs posen de manifest que ja els romans no solament van ser entusiastes consumidors, sinó que també destacats criadors. Ells van idear els primers recintes per criar caragols.
Els romans, en els vivers, tenien seccions separades per a les diferents espècies, introduint la selecció dels millors espècimens per dedicar-los a la reproducció. Plini compte que Fulvius Harpinius va establir sobre l’any 50 aC en Tarquemia, ciutat de la Toscana no molt llunyana de Roma, la primera plantació d’herba de l’escorbut (composta per 30 espècies de vegetals perennes de la família Brassicaceae) en la qual engreixaven els caragols amb vi i amb segó, aconseguint un gran èxit productiu. En aquella època, el comerç d’aquests mol·luscs era molt pròsper, molt vingut de gust. Plini ja parlava dels caragols rostits i regats amb vi i presentats com a entreteniment dels àpats. Hi havia el costum a la Gàl·lia romana de prendre’ls juntament amb les fruites i els formatges. Segons un estudi dut a terme per la Universitat de Cadis, els gasteròpodes formaven part dels ingredients que contenien els atuells de la salsa del Garum trobades en les restes d’un derelicte d’època romana enfonsat a la Costa Mediterrània. A l’edat mitjana, els caragols van tenir el seu moment d’esplendor per ser –entre altres raons– carn apta per al consum durant l’abstinència quaresmal. Aquests els menjaven fregits en oli amb ceba. També, en broquetes i bullits. Està documentat que en alguns monestirs d’Europa va arribar a ser un plat habitual entre els seus àpats. Talleyrand, polític i gastrònom ho va tornar a posar de moda, després que a principis del segle XVIII, el caragol desaparegués de les taules nobles.
La cultura del consum d’aquest mol·lusc a Espanya està molt arrelada, ja que ha format part des de sempre de l’alimentació, especialment, en èpoques de fam. Hi ha moltes maneres de preparar-lo en les comunitats espanyoles. A Logronyo es degusta la sopa de caragols a la riojana, el dia 24 de juny, festivitat de Sant Joan. En molts punts d’Aragó, es mengen rostits amb allioli, el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi. I, a Mallorca, el 3 de maig, festa de la Invenció de la Santa Creu, els preparen amb pollastre.
