L’apropament dels gegants tecnològics al president dels Estats Units, Donald Trump, ha posat en el punt de mira el seu poder i influència creixents. Reticents al model neoliberalista de Trump, i a la seva deriva cap a l’extrema dreta, governs europeus com l’espanyol han fet una crida per plantar cara als ‘tecnobilionaris’. Al sud global, també sorgeixen països contestataris com la República Democràtica del Congo, que ha portat Apple als tribunals de Bèlgica per utilitzar “minerals de sang”. En una entrevista a l’ACN, el seu advocat belga, Christophe Marchand, anticipa un nou front judicial contra les grans corporacions digitals per vulnerar els drets humans.
Com a advocat de drets humans que s’ha dedicat durant anys a lluitar contra els estats, Marchand creu que el “gran repte” de les pròximes dècades serà “posar aquesta pressió” a les grans empreses privades, especialment del sector tecnològic. “És un moment de resistència, d’intentar evitar perdre drets humans”, avisa el lletrat.
A Brussel·les, l’excomissària de Competència Margarethe Vestager ha liderat els últims anys la política de mà dura contra els gegants tecnològics pel seu abús de poder en el mercat. Però el rol de les plataformes en la propagació dels discursos d’odi i la interferència d’eleccions ha generat preocupació tant a la Comissió Europea com a diversos governs europeus per l’amenaça que suposen per a la democràcia i els drets humans.
“Els multimilionaris de la tecnologia volen enderrocar la democràcia”, va arribar a advertir el president espanyol, Pedro Sánchez, en un discurs al Fòrum Econòmic Mundial de Davos des d’on va demanar “recuperar el control” de les plataformes.
Companyies com Google o Meta, propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp, han reconegut algunes deficiències a l’hora de protegir els menors a Internet, i s’han mostrat disposades a col·laborar davant les amenaces d’interferències electorals. Si bé asseguren que destinen milers de milions de dòlars a vigilar les seves plataformes, algunes corporacions ja comencen a fer-se enrere i demanen frenar la regulació, especialment per l’interès empresarial que desperta la irrupció de la intel·ligència artificial.
L’administració Trump s’ha posicionat al costat dels gegants tecnològics incubats a Silicon Valley i ha augmentat la pressió a la Unió Europea per “desregular” el sector. Per ara, l’executiu comunitari defensa l’aplicació de noves normatives com la Llei de Serveis Digitals i està disposada a recórrer als tribunals per sotmetre les companyies a les regles de joc europees.
“Les grans tecnològiques són gegants, però nosaltres podem ser Don Quixot. Es poden guanyar batalles”, asseguren fonts comunitàries.
Des del grup de defensa digital European Digital Rights (EDRi) volen que es vagi més enllà i reclamen la “interoperabilitat” de les plataformes per disgregar el poder que han acumulat companyies com Google, Apple, Meta o Amazon. “La mida sí que importa”, assegura Jan Penfrat, assessor a EDRi sobre la regulació de les plataformes.
Per això, Penfrat proposa un model com el d’e-mail. “Ningú és propietari del correu electrònic. Si Gmail queda fora de línia, la gent pot seguir enviant correus electrònics”, explica, afegint: “Es pot fer el mateix per a les xarxes socials”. És a dir, planteja que els usuaris d’Instagram puguin compartir missatges o posts amb usuaris de BlueSky o X.
El poder de les “set magnífiques”
Apple, Microsoft, Nvidia, Alphabet (Google), Amazon, Meta i Tesla. Són les conegudes com a “set magnífiques” perquè lideren la borsa dels EUA actualment. La revista Forbes les considera “a l’avantguarda” de la innovació en sectors tecnològics com el comerç electrònic, les xarxes socials, el cloud computing, la intel·ligència artificial o els vehicles elèctrics.
Des d’EDRi avisen de la concentració de poder en aquestes corporacions digitals que han crescut a un ritme “sense precedents” i que controlen les principals plataformes de difusió de la informació. “En menys d’una dècada han passat del no-res a convertir-se en corporacions globals amb milers de milions de beneficis”, diu Penfrat.
Fa anys que entitats de drets humans com Amnistia Internacional denuncien el model de negoci de les companyies fundades a Silicon Valley per maximitzar beneficis a través de l’atenció de l’usuari a “qualsevol preu”. En els últims mesos, però, diversos governs europeus i d’altres parts del món han entomat les queixes preocupats pel seu abús de poder i apropament a l’extrema dreta.
Alguns dels directius o propietaris de les “set magnífiques”, com Elon Musk (Tesla i X) Mark Zuckerberg (Meta), Jeff Bezos (Amazon) i Sundar Pichai (Google), estaven darrere de Trump en la seva presa de possessió com a nou president dels EUA. També el director general d’Apple, Tim Cook, va ser al Capitoli aquell dia.
Quins abusos s’estan denunciant?
A les “set magnífiques” (excepte Nvidia) se les associa amb vulneracions de drets humans i s’han hagut d’enfrontar a acusacions judicials els darrers anys, segons el Centre d’Informació sobre Empreses i Drets Humans.
Les ONGs retreuen a Amazon i Apple l’explotació de recursos i les males condicions de treball, mentre que a les grans companyies d’Internet com Alphabet i Microsoft, i a les plataformes com X, Facebook o Tiktok, se les culpa sobretot de restringir la llibertat d’expressió, l’accés a la informació o el dret a la privacitat. També de provocar addiccions i danys a la salut mental dels usuaris.
A principis d’any, diversos directius de grans tecnològiques es van disculpar en una audiència al Senat dels EUA davant de famílies afectades per les xarxes, algunes de les quals havien perdut els seus fills. Zuckerberg els va assegurar que la indústria “inverteix molt” i que ho seguirà fent per “garantir” que altres persones no hagin de tornar a passar pel mateix.
En una altra audiència al Senat abans de les eleccions presidencials de novembre, els directius de Microsoft i Meta van abordar els riscos d’interferències electorals a les plataformes. L’actual assessor de Trump a la Casa Blanca Elon Musk va declinar la invitació per comparèixer.
El president de Microsoft, Brad Smith, va reconèixer les “amenaces reals” i va demanar fer un “front comú” entre les companyies i els poders públics. Al seu torn, el president d’Afers Globals de Meta, Nick Clegg, va explicar que uns 40.000 treballadors vigilen les interferències electorals a les seves xarxes i que han invertit més de 20.000 milions de dòlars des del 2016 en seguretat. Tots dos van remarcar els esforços per etiquetar contingut a les xarxes.
Amb el boom de la intel·ligència artificial, les grans tecnològiques estan demostrant menys apetit per noves regulacions o controls. Just abans que Trump assumís el càrrec, Meta anunciava que suspenia la verificació de fets a les seves xarxes deixant-la en mans dels usuaris.
“La regulació només s’ha d’implementar si els seus beneficis superen els seus costos”, va defensar Smith en un article conjunt sobre la IA publicat pocs dies dels comicis nord-americans.
El Congo contra Apple pels “minerals de sang”
Mentre l’administració Trump s’alinea amb els seus gegants tecnològics, cada cop hi ha més països que alcen la veu contra els seus abusos. És el cas de la República Democràtica del Congo (RDC), que el passat desembre va interposar una demanda contra Apple a França i Bèlgica per l’ús dels anomenats “minerals de sang”. La RDC acusa el fabricant d’iPhone d’utilitzar l’estany, el tàntal i el tungstè de les mines de Kivu, una regió a l’est del país controlada per grups rebels.
“La nostra queixa forma part d’un conjunt de litigis internacionals per tornar a posar sobre la taula la situació de Kivu perquè ningú parla de com les empreses d’alta tecnologia estan utilitzant els minerals de sang”, explica Christophe Marchand, l’advocat belga que porta el cas.
Aprofitant el marc legal a França i Bèlgica, la RDC ha aconseguit que s’obri una investigació contra Apple per presumptes delictes d’“ocultació”, “blanqueig de capitals” i d’abús de la confiança del consumidor, ja que Apple es promociona com una empresa respectuosa amb els drets humans. “I és mentida”, contradiu Marchand.
Poc després de la denúncia, Apple va prohibir als seus proveïdors abastir-se dels minerals provinents de la RDC i de Ruanda per “l’escalada del conflicte a la regió”. “Han reconegut que hi ha un problema”, celebra Marchand. De totes maneres, la demanda segueix el seu curs i esperen que l’any vinent s’enviï el cas a judici i Apple hagi de comparèixer davant la justícia.
Protestes de treballadors contra Amazon
Amazon és una altra de les “set magnífiques” que ha rebut denúncies per explotar treballadors en països com el Nepal o l’Aràbia Saudita. Però la companyia també afronta queixes a Occident.
UNI Europa, la federació sindical europea de treballadors de serveis, està en peu de guerra contra Amazon per les condicions laborals dels seus empleats a Espanya, França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit. Annika Flaten, directora de comerç i turisme d’UNI Europa, denuncia que estan sotmesos a una gran “pressió” i “vigilància” digital.
“És difícil comparar perquè Amazon és enorme. No tenim una altra companyia que jugui en la mateixa lliga”, afirma en declaracions a l’ACN. Precisament perquè Amazon és tan gran, se sent amb poder per impedir les unions sindicals, opina.
La Confederació de Sindicats Nacionals (CSN) al Quebec ha portat la companyia de Bezos als tribunals aquest febrer per tancar set magatzems i acomiadar uns 1.700 treballadors, els únics al Canadà que estaven sindicats. “Si Amazon pensava que podria tancar els seus magatzems i traspassar la feina a subcontractistes en lloc de respectar un conveni col·lectiu, està equivocat”, diuen en un comunicat.
UNI Europa també batalla per garantir els drets sindicals al Vell Continent, si bé topa amb la resistència d’Amazon. “És molt difícil dialogar amb ells perquè no volen seure a taula a parlar”, critica.
“Tinc clar que necessitem una millor visió per a l’èxit dels nostres empleats”, va admetre Bezos en una carta als seus accionistes el 2021. Malgrat lluitar contra la sindicalització dels seus treballadors als EUA, finalment un grup d’empleats a Nova York va aconseguir el reconeixement com a sindicat per primera vegada al país.
Aquell any Amazon també va accedir a crear els comitès d’empresa europeus, si bé la federació de sindicats lamenta que de moment no ha tingut “gaire impacte” en la millora de les condicions laborals.
Un risc per a la democràcia?
Els abusos de les grans corporacions tecnològiques “van més enllà” de l’explotació que tradicionalment s’exerceixen en les cadenes de producció i als treballadors, avisa EDRi. En l’esfera digital hi ha bilions de persones “potencialment exposades” a la invasió de la seva privacitat.
És una vulneració de drets menys evident a simple visita pels ciutadans, però que pot desencadenar altres violacions de dret, com la discriminació de les minories o la interferència en processos electorals per part de plataformes com Twitter o TikTok, diuen.
Per exemple, un 60% dels usuaris de Twitter han experimentat un augment dels discursos d’odi -especialment cap a la comunitat LGTBIQ- des de la compra d’ Elon Musk, segons una enquesta d’Amnistia als EUA, mentre que Tiktok afronta una investigació de la CE pels “greus indicis” d’interferència en les darreres eleccions a Romania.
Penfrat convida a observar el dret a la privacitat des d’un punt de vista col·lectiu, més que individual: “Què pot arribar a fer una corporació amb els detalls privats d’una població sencera? No és casualitat que tots els governs autocràtics del passat i del present hagin intentat com a primer pas obtenir el màxim de coneixement possible de tota la població per poder controlar millor les persones”.
Com més s’alineen els ‘tecnobilionaris’ amb les idees polítiques d’extrema dreta, més augmenta el risc que els algoritmes s’utilitzin per influir el debat polític” en favor d’aquestes idees, opina Penfrat.
“És un perill per a la democràcia”, conclou.
Noves lleis digitals a la UE
Brussel·les ha afrontat el poder de Sillicon Valley principalment a través de la política de competència, imposant multes a Google o Apple per pràctiques monopolistes al mercat europeu.
A EDRi creuen, però, que les regles de la competència “ja no funcionen” per aquest sector perquè es basen en l’impacte negatiu dels monopolis per al preu que paguen els consumidors i, en canvi, els seus productes són majoritàriament gratuïts.
En vigor des del 2024, la Llei de Mercats Digitals i la Llei de Serveis Digitals de la UE busquen regular de manera “integral” el poder de les grans empreses digitals, així com “prevenir les activitats il·legals i nocives en línia i la propagació de la desinformació”.
Per la seva banda, el Parlament Europeu ha intentat frenar la influència de les tecnològiques sobre els poders públics. Per exemple, l’Eurocambra va decidir suspendre les acreditacions a tots els lobbistes d’Amazon perquè es va negar a comparèixer davant en una audiència pública per donar explicacions sobre les condicions laborals dels seus treballadors. Ara s’espera que compareguin a la primavera, ja que volen recuperar les acreditacions.
La justícia de la UE també està limitant el poder de les grans tecnològiques. La setmana passada el Tribunal de Justícia de la UE va forçar els gegants tecnològics a obrir més les seves plataformes a altres empreses. També un tribunal de Berlín va obligar X a permetre l’accés a les seves dades per seguir la seva influència en les eleccions alemanyes del passat febrer.
La pressió dels EUA per “desregular”
Mentrestant, Trump està pressionant els europeus per fer revertir les regulacions digitals al·legant que posen en risc “la llibertat d’expressió”, les inversions per al desenvolupament del sector i, fins i tot, els interessos geopolítics dels EUA. Durant la campanya, el republicà va qüestionar la divisió de Google per la competició amb la Xina.
“La pressió política de la nova administració de Trump és enorme i, òbviament, també dels directius amb els quals està aliat. Ara és el moment que Europa faci un pas”, opina Penfrat.
En una UE més escorada a la dreta, Brussel·les ha començat a donar alguns senyals de voler desregular el sector aquesta legislatura, però promet protegir els consumidors i els valors europeus.
“Hem de repensar el nostre marc normatiu. Simplificar, reduir els tràmits burocràtics, preservar la competència, alhora que garantim unes condicions de joc equitatives”, resumia la responsable de Sobirania Tecnològica de la CE, Henna Virkkunen, en una conferència el passat dilluns al Mobile World Congress, on la UE i els EUA van exhibir les seves diferències sobre la regulació de les corporacions tecnològiques.
