Lady Ella, La Reina del Jazz, La Primera Dama de la Cançó, és a dir, Ella Jane Fitzgerald va néixer el 25 d’abril del 1918 i el 15 de juny del 1996 va marxar definitivament al Gran Hotel. Aquesta cantant que captiva amb la seva veu des de la dècada dels 30, ja que va començar la seva carrera amb només 17 anys després de guanyar un concurs amateur, té un repertori musical amplíssim que inclou swing, blues, bossa nova, samba, gospel, calypso, pop i fins i tot cançons nadalenques.
Personalment, Ella em va seduir des de la primera vegada que la vaig escoltar. L’especialitat anomenada ‘scat’ de la que era única em va atrapar decididament. Mai no havia sentit abans una veu tan clara, càlida i natural a l’hora d’improvisar les lletres imitant instruments, una tècnica que utilitzaria en la seva extensa trajectòria.
Als anys 50 va asseure càtedra amb la seva concepció de la cançó melòdica, paral·lelament a l’obra de Frank Sinatra -un altre dels grans imprescindibles-, amb les seves versions dels temes dels grans compositors de la cançó popular nord-americana, els anomenats ‘songbooks’ de Duke Ellington o Cole Porter. Sens dubte, Ella ha estat (i continua sent) la cantant més important i influent de la història del jazz en particular i de la cançó melòdica popular, en general, juntament amb Sarah Vaughan o Billie Hollyday.
La puresa de la seva veu continua molt present i una data com la d’avui convida a tornar a escoltar-la. Ella és única, Ella m’encanta… Oh yeah!
