L’oncle Enric tenia el costum de llegir mentre dinava o sopava. Amb la mà dreta feia anar la forquilla o la cullera i amb la mà esquerra sostenia el llibre. L’oncle Enric només llegia novel·les de l’Oest de Marcial Lafuente Estefanía, editades en format de butxaca de cent pàgines. El bufet del menjador estava ple de títols firmats amb els diferents pseudònims de l’autor: Toni Spring, Dan Luce, Cecilia de Iraluce, Arizona… Els títols de les novel·les eren igualment idonis: Madera de pistolero, He venido para mataros, La ruta de los cuatreros… i per aquest caient. Mentre menjava, tot llegint, l’oncle Enric no escoltava ningú. No cal dir que en aquella època no hi havia ni televisió. Les novel·les de l’Oest de l’oncle Enric van ser el meu contacte inicial amb els llibres. El primer record del contingut era l’onomatopeia dels trets dels pistolers: “Bang, bang, bang…”. Han passat els anys, ha arribat la digitalització, han inventat els audiollibres, però no han aconseguit matar el llibre de paper. Al contrari, té més vida que mai com ho demostra cada any la diada de Sant Jordi. Si el 23 d’abril és la jornada dels escriptors, queda la resta de l’any per als lectors. Aquí és on ens la juguem de debò perquè tinc la sensació que som un país de molts escriptors i de pocs lectors. Ja no queden oncles Enric.
Sessió: No iniciada
