Saben quin és el vi que és capaç de tornar més bella a una dona després d’haver-ho begut. Doncs, ni més ni menys, que el xampany. Així ho va encunyar Jeanne Antoniette, amant de Lluís XV, amiga de Voltaire, més coneguda com a marquesa de Pompadour. Antoniette tenia una gran debilitat pel daurat i espumant líquid. En el seu honor es va crear la ja no emprada copa de boca ampla, inspirada en els seus pits; en els seus bells i ostentosos pits. La marquesa, qui sap si va ser la més fervorosa instigadora del consum del xampany a França al segle XV. Encara que se sap amb certesa el que va representar aquesta dona per al futur de l’escumós francès, hi ha dubtes si obeeix a una realitat o forma part de la llegenda el que Virgili, en l’Eneida, ja va esmentar una copa d’escumós. La Història assenyala que el xampany va néixer a la regió que li dona nom, de la mà del monjo de l’abadia d’Hautvillers, Dom Pérignon, descobridor del mètode champenoise, pel qual s’obtenen alguns vins escumosos que contenen anhídrid carbònic.
També es creu que va ser el monjo benedictí el que va imposar el suro com a tap, i la utilització de l’ampolla, que al principi va tenir forma de poma. No obstant això, existeixen dubtes. No està molt clar aquest tema, ja que estudis recents realitzats per investigadors francesos, atribueixen la seva creació als anglesos com va ocórrer amb el Xerès. El vi homòleg a Espanya, el cava, malgrat que s’afirma que Espartero va destapar una ampolla d’escumós en un celler de La Rioja, va néixer de la mà de Josep Raventós Fatjó, que en 1872 va fer volar el primer tap. Xampany i cava són dos vins de bombolles amb molta història darrere. Per alguna cosa serà!
