La ignorància i arrogància de la joventut són inevitables, el pitjor és fer-se gran i que això no canvii. Amb el pas dels anys, t’adones de totes les coses que ignoraves i que et semblaven poc importants, ridícules i obsoletes. Les heroïnes anònimes que t’envoltaven i no valoraves prou perquè et semblaven poc interessants. Afortunadament a poc a poc vas adonant-te que més enllà del teu melic, la teva consciència i la teva imaginació hi ha dones al teu costat que són més feministes que tu, encara que no ho diguin ni ho semblin. Costa tota una vida ser rebel. Busqueu referents, no influencers. No seguiu modes, tingueu actituds. No us pregunteu qui em permetrà, sinó qui em detindrà, deia Ayn Rand. Marguerite Yourcenar no entenia per què les dones volien emular els models masculins d’èxit, poder i diners com a símbol d’igualtat i empoderament. Per a ella, calia fugir dels arquetips imposats pel sistema que estaven per damunt de la llibertat i eren una forma hipòcrita d’esclavatge modern. Doris Lessing deia que la rebel·lia refusa les molles que li ofereixen els opressors i que l’únic premi que pot acceptar és la vida. Rand, Yourcenar i Lessing no van ser mai abanderades feministes, però què seria el feminisme sense elles.
Sessió: No iniciada
