La sala penal del Tribunal Suprem va rebutjar els recursos de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i diversos processats per l’1-O i confirma que no aplica l’amnistia al delicte de malversació en aquesta causa. Van presentar recurs Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. La sala considera que els condemnats van cometre malversació amb un benefici personal de caràcter patrimonial i també va rebutjar un recurs de Vox, que pretenia que el delicte de desobediència també fos exclòs de la llei d’amnistia.
La resolució remarca que la llei que finalment es va aprovar reflecteix la “inequívoca voluntat sobrevinguda del legislador de fixar restriccions a la projecció de l’amnistia respecte al delicte de malversació, en contrast amb la voluntat inicial de fer il·limitada l’aplicació de la llei a tots els actes dilapidadors de fons públics”. Els magistrats avisen que les lleis “no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges”, i remarquen que l’imperi de la llei “només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial”.
La sala està formada per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Aquesta última va emetre el vot particular discrepant, que defensa que cal atendre el mandat emanat del legislador, que té “l’inequívoc propòsit d’amnistiar l’aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums del 2014 i 2017”. Ferrer considera que els exemples que posa la resolució “poc tenen a veure” amb el cas de l’1-O. “En aquest cas no pot apreciar-se l’ànim d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l’amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés”, diu la magistrada.
Al seu parer, el raonament de la resta “es mou en el terreny de la ficció jurídica” i considera que l’increment del patrimoni que s’assenyala és una “entelèquia”. ”No podem apreciar un altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític legal”, continua Ferrer, que considera “alambinada” la interpretació que fa la sala de forma majoritària.