El Tribunal Suprem ha abordat en nombroses ocasions demandes sobre les despeses i tràmits que comporta la signatura d’una hipoteca, i en pràcticament tots els casos ha fallat a favor dels clients i en contra de les entitats financeres.
Ja en 2013, el Ple de la Sala Civil va declarar la nul·litat de les clàusules sòl en els casos en què es produís una manca de transparència, decisió que no tenia efectes retroactius i no suposava la devolució de les quantitats que ja hagin estat satisfetes .
La decisió arribava una setmana després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictaminés que el règim processal espanyol sobre desnonaments era contrari a la normativa europea, i establia que no s’anul·laven les clàusules sòl en els casos en es compleixin els requisits de transparència respecte als consumidors.
No obstant això, tres anys més tard, la justícia comunitària tornava a resoldre a favor dels clients i obligava al Suprem a reconèixer la plena retroactivitat en matèria de “sòls”, el que suposava reintegrar al client les quantitats íntegres abonades de més des del moment en el qual va subscriure el crèdit.
Això va forçar el Govern a adoptar un pla d’urgència que evités el col·lapse judicial i que preveia la creació de jutjats especialitzats en conflictes de contractació hipotecària, vigents fins a la data i el funcionament continua sent qüestionat.
Sessió: No iniciada
