Enguany hauríem de celebrar el desè aniversari de la creació del Parc Agrari de la Plana de Lleida. Un espai d’unes 19.000 hectàrees ideat per protegir el sector primari, el patrimoni natural i arquitectònic de l’especulació urbanística, d’indústries contaminants, d’abocadors i d’altres amenaces contra l’agricultura i la ramaderia. També hauria servit per evitar robatoris, en comptar amb un servei de vigilància exclusiu, i per obtenir un segell de qualitat dels productes. Alhora, hauria promogut, no pas obligat, la conversió cap a la producció ecològica. No obstant, polítics com el Toni Postius i sindicats tan reaccionaris, com ASAJA, s’hi van oposar. Aquests van arribar a dir que no volien ser una reserva d’indis. No van acceptar cap mena de limitació que els impedís, per exemple, tirar endavant macropolígons com el de Torreblanca-Quatre Pilans, que es vol edificar sobre l’Horta de Lleida. Aquesta proposta de parc, que ha reeixit al Baix Llobregat, va ser incorporada al programa electoral del PSC de l’Àngel Ros el 2015; tanmateix, a causa de les pressions rebudes va acabar desestimada. Esperem que el govern municipal socialista entomi de nou aquest compromís i s’alliberi de la ignorància i de la mala fe dels detractors del Parc Agrari.
Sessió: No iniciada
