Llegeixo a la premsa que la Guàrdia Urbana ha detingut quatre joves per robar un futbolí. Els presumptes lladres van ser sorpresos per la patrulla policial quan arrossegaven el botí pel carrer del Sant Crist. Té mèrit remolcar un futbolí des del carrer Acadèmia, on es fa produir el robatori, fins al carrer Sant Crist, costa amunt. El propietari de la peça sostreta ha relatat que mentre un dels joves el distreia, altres dos es van endur l’aparell. El quart còmplice vigilava al carrer. El modus operandi no sembla indicar que l’objectiu del robatori fos la recaptació. Potser el van robar per vendre’l. ¿Hi ha un mercat negre de futbolins? Però, i si el van arrambar per jugar-hi? En aquest cas, el pes de la Justícia hauria de ser benevolent. En una societat en la qual el 37% dels adolescents passa més de sis hores al dia amorrats al mòbil, on un de cada quatre joves pateix addicció a les pantalles, on es dedica una mitjana de 47,23 minuts diaris als videojocs…, en una societat subjugada a un món virtual, que quatre nois robin un futbolí és un prodigi. Amnistia total per als quatre joves que ens han fet enyorar aquelles partides al Miravete.