El Ple del Senat va tornar a tombar ahir el camí d’estabilitat amb els vots de PP i Vox, una votació que constituïa el darrer requisit previ per a l’elaboració dels Pressupostos de 2024, de manera que el Govern ja pot presentar els comptes en qualsevol moment.
El futur projecte pressupostari no es basarà en els objectius de dèficit rebutjats ahir, sinó en els remesos a Brussel·les a l’abril -que ja van ser avalats per la CE-, una circumstància que no afecta els comptes de l’Estat però sí els de comunitats autònomes i ajuntaments, que hauran d’adaptar-se a uns objectius més estrictes.
Una vegada que l’Executiu presenti els Pressupostos arrencarà la tramitació parlamentària, que tot i tenir caràcter urgent se sol prolongar durant uns tres mesos, per la qual cosa sembla complicat que els comptes estiguin en vigor abans del juny.
Els objectius de dèficit públic d’abril són els mateixos que els rebutjats ahir -un desfasament del 3% del PIB aquest any, 2,7% del PIB el 2025 i 2,5% del PIB el 2026.
Els objectius d’abril estableixen metes més restrictives per a comunitats autònomes -equilibri en lloc d’una dècima de dèficit- i ajuntaments -dues dècimes de superàvit en lloc d’equilibri-, fet que planteja una situació complexa perquè algunes administracions ja han aprovat els pressupostos d’acord amb bases més flexibles.
Segons fonts del Govern, en el cas de les comunitats autònomes, la pèrdua d’una dècima de PIB de marge pressupostari es tradueix en 1.457 milions d’euros de menys capacitat de despesa.
