El sector porcí s’ha unit per reclamar al govern espanyol una pròrroga de dos anys per a les plantes de tractament de purins, un cop vençut el seu període útil de 25 anys. Les plantes d’Alcarràs (Segrià) i les Masies de Voltregà (Osona), que tracten més de 100.000 tones de purins cadascuna, serien les primeres afectades i hauran de tancar el proper 31 de desembre. “El sector està molt preocupat i inquiet. A finals d’any s’acaba la vida útil regulatòria d’aquestes dues instal·lacions de tractament de purins, situades en zones molt complicades des del punt de vista de densitat ramadera”, ha apuntat Josep Capdevila, president d’ADAP, que juntament amb el sector porcí ha enviat dues cartes als Ministeris d’Agricultura i Transició Ecològica.
Les missives -adreçades als ministres Luis Planas i Sara Aagesen- expliquen la problemàtica urgent d’aquestes dues plantes de tractament de purins d’Alcarràs i les Masies de Voltregà, que es troben en “procés de reconversió” cap a models més eficients que donin suport a la producció de gasos renovables, biogàs, biometà i hidrogen verd. “Com ja coneixeran, el 31 de desembre de 2024 finalitza el règim de retribució actual per a aquestes plantes -d’acord amb l’establert al Reial decret 413/2014- i aquesta finalització farà impossible la seva viabilitat econòmica, forçant el cessament de les seves activitats i afectant directament les granges associades a les plantes”, apunten les cartes enviades el 22 de novembre.
“Un risc econòmic i un desafiament mediambiental considerable”
“Les associacions signants (ASAJA, COAG, UPA, Angropor, Interporc, ADAP, Cooperatives Agroalimentàries i Ajuntament d’Alcarràs) sol·licitem una pròrroga de dos anys del règim de retribució actual per a les mencionades plantes de cogeneració de purins”, reclamen les entitats, que recorden que són fins a 24 les plantes de cogeneració de purins arreu de l’Estat i que es veuran abocades a tancar en els propers anys, un cop superin els 25 anys de vida útil. “Quatre més hauran de tancar el 2026 i les sis últimes ho hauran de fer el 2034”, ha detallat el president d’ADAP, Josep Capdevila. “Això representa no només un risc econòmic significatiu per als agricultors i ramaders associats, sinó que també planteja un desafiament mediambiental considerable”, ha apuntat Capdevila.
“Aquestes instal·lacions desenvolupen un paper crucial en la gestió dels purins”, ha volgut deixar clar el president d’ADAP, que ha recordat que el sector porcí és “clau” econòmicament i que genera fins a 415.000 llocs de treball: 142.600 de manera directa i un 40% femení. De fet, l’estat espanyol és el primer productor i exportador de carn de porc de la Unió Europea (UE) i el quart a nivell mundial. “Aquest període addicional de dos anys de les plantes de purins és essencial per facilitar la transició d’aquestes instal·lacions cap a plantes més sostenibles i eficients, complementàries en el procés de desnitrificació de purins i integrades als projectes de biogàs”, ha recalcat el sector en les dues cartes enviades a Agricultura i Transició Ecològica i on també es demana una reunió amb els titulars dels ministeris.
El tractament de purins serà un 62% inferior el 2030
El sector porcí ha celebrat aquest dimarts una jornada a Barcelona amb el lema ‘Un nou model d’instal·lació de purins: una oportunitat per al sector’ per abordar la problemàtica actual i encara el futur d’aquestes instal·lacions. “No pot ser que per una qüestió exclusivament administrativa s’obligui a aturar l’activitat de les 24 plantes de cogeneració de purins. Deixaran de rebre la retribució que els permet ser viables i aportar aquest servei mediambiental”, ha insistit el president d’ADAP. “De no aconseguir-se la pròrroga, suposarà el tancament de les 24 plantes existents i la reducció de la capacitat de tractament de purins serà un 62% inferior el 2030 i nul·la -un 0%- el 2034”, ha xifra el president de COGEN, Julio Artiñano.
“Això afectarà especialment zones vulnerables i amb alta producció com l’Aragó, Catalunya i Castella i Lleó, on s’agreujaria un problema ambiental ara resolt per l’excedent de purins”, ha alertat Artiñano, que ha apostat per un nou model de planta de tractament de purins que es combini amb una planta de biometà. “Així es resoldria la problemàtica ambiental i social dels purins, s’optimitzaria el model retributiu i, a més, les plantes de biometà solucionen el seu problema amb el tractament dels nitrats”, ha enumerat Alberto Martín García, soci de la consultoria d’energia a PwC Espanya. “Tenim una preocupació i inquietud molt grans. El Segrià és una de les regions amb màxima concentració de porcí d’Europa i el tancament és un gran contratemps”, ha avisat Jose Antonio Monclús, de SAT Alcarràs.
“El 31 de desembre s’acaba la vida útil de la cogeneració i defensem una pròrroga per poder seguir la nostra trajectòria professional i laboral. El sector ho necessita”, ha exigit Monclús. La cabanya porcina ha augmentat més d’un 30% en l’última dècada a Espanya, i més d’un 52% en comunitats com Catalunya i l’Aragó. I es generen al voltant de 70 milions de tones anuals de purins, la meitat a Catalunya i l’Aragó. L’estudi presentat per PwC assenyala que, mentre la capacitat i el número de plantes disminuirà per la finalització de la seva vida útil en els propers anys, la producció podria seguir augmentant un 5% en els pròxims 10 anys.