Crec que ningú aposta per tornar a temps immemorials en què el proteccionisme dels països impedia el desenvolupament del comerç internacional. La creació de l’Organització Mundial del Comerç impulsa no només la reducció progressiva dels aranzels, sinó també passar dels acords bilaterals als multilaterals sense que hi pugui haver tractaments favorables d’uns països a uns altres. L’acord al que han arribat la Unió Europea (UE) i Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai, com a Estats membres, Bolívia en procés d’adhesió, i Colòmbia, Equador, Guaiana, Perú, Surinam i Xile, com a Estats associats) trenca aquesta doctrina dels acords multilaterals. Es portaven 25 anys de negociació, però els avanços es van produir en els últims cinc anys i la signatura final accelerada per buscar mercats alternatius al proteccionisme que imposarà Trump (que també trencarà la doctrina de la desaparició dels aranzels). El mercat conjunt, comptabilitzant els 27 països de la UE i els quatre membres de Mercosur més Bolívia, s’aproxima als 740 milions de persones segons les dades disponibles de 2023. D’altra banda, la presidenta de la UE ha manifestat que els exportadors espanyols s’estalviaran uns 4.000 milions d’euros.
On hi ha el problema per a la pagesia de casa nostra? Doncs, en allò que es demana als productes alimentaris en l’interior de la UE i que no es demanarà als països de Mercosur. La UE persegueix un sistema alimentari sostenible que no tingui impacte mediambiental, garanteixi la seguretat alimentaria, la nutrició i la salut pública, reduir en un 50% l’ús de plaguicides químics, reduir la pèrdua de nutrients en un 50% garantint, al mateix temps, la fertilitat de la terra, reduir l’ús de fertilitzants, almenys, en un 20%, reducció del 50% l’ús d’antibiòtics per animals criats en granges i dedicar el 25% de la terra cultivable a agricultura ecològica. Són molt fortes també les condicions que la UE exigeix a la traçabilitat dels aliments que no només tracta de la identificació de la procedència, sinó també identificar elements tòxics, possibles al·lèrgenes o qualsevol altre ingredient perjudicial per a la salut. El no compliment d’aquestes condicions pot tenir greus conseqüències pels productors que poden veure expulsats del mercat els seus productes o fer front a importants sancions. És del tot improcedent que el que es demana a l’interior no s’exigeixi a l’exterior.
